Cicle B - Lectures


Dn 7, 13-14

Sal 92, 1-5

Ap 1, 5-8

Jn 18, 33b-37

2ª setmana

Comentari de l'evangeli per:
Mn. Francesc Planella









Evangeli s/Sant Joan

En aquell temps, Pilat digué a Jesús: «¿Tu ets el rei dels jueus?». Jesús contestà: «¿Surt de tu, això que em preguntes, o bé d'altres t'ho han dit de mi?». Pilat replicà: «Que potser sóc jueu? Són el teu poble i els grans sacerdots els qui t'han posat a les meves mans. Què has fet?». Jesús contestà: «La meva reialesa no és d'aquest món. Si fos d'aquest món, els meus homes haurien lluitat perquè jo no fos entregat als jueus. Però la meva reialesa no és d'aquí». Pilat li digué: «Per tant, tu ets rei?». Jesús contestà: «Tu ho dius: jo sóc rei. Jo he nascut i he vingut al món per donar testimoni de la veritat. Tots els qui són de la veritat escolten la meva veu».
 

Any Litúrgic
<< Anterior

Crist Rei


següent>>
 

En l’acabament de l’any litúrgic (cicle B), la litúrgia ens fa celebrar la festa de Jesucrist Rei de tot el món. El títol de rei aplicat a la persona de Jesucrist ens sona de manera estranya. El veiem involucrat en aquest món de la política, de les monarquies absolutes i això ens costa d’entendre. ¿No diem que la fe no es pot barrejar amb les ideologies dels governants i no pot anar de bracet amb els qui tenen el poder? ¿Per què proclamem, doncs, Jesucrist, com a rei? Hem de reconèixer que la paraula rei és ambigua, té més d’un significat. L’evangeli que hem escoltat (Jn 18,33-37) ens dóna una pista clara per entendre-ho. Us invito a reflexionar-hi breument.

Entre els jueus s’esperava que arribaria un rei Messies que alliberaria Israel del jou dels romans i establiria una pau plena i perdurable en un poble tan sacsejat per conflictes i sotmès a esclavitud. El profeta Isaïes havia promès:Un rebrot naixerà de la soca de Jessè. L'Esperit del Senyor reposarà damunt d'ell: farà justícia als desvalguts, sentenciarà amb rectitud a favor dels pobres. La seva paraula serà un flagell en el país, una sentència que farà morir el malvat (Vegi’s Is 11,1ss). Seria el rei poderós que destruiria el mal i escamparia el bé. Entre els primers deixebles de Jesús és viva aquesta esperança. Natanael manifesta davant Jesús: Rabí, vós sou el Fill de Déu, vós sou elReid'Israel. (Jn 1,49). La religió d’Israel anava associada al poder polític, cosa que es manifesta en la confessió del deixeble Natanael.

És clar que Jesús no accepta per a ell mateix el títol de rei, tal com l’aclamava el poble. Després de la multiplicació dels pans, la gent es va entusiasmar amb Jesús i volia proclamar-lo rei, persona que liderés el seu moviment de lluita contra el poder romà. Però ell no accepta aquest lideratge. Ens ho recorda sant Joan: Jesús s'adonà que venien a emportar-se'l per fer-lo rei, i es retirà altra vegada tot sol a la muntanya (Jn 6,15). Sabem també que Jesús es mostrava molt crític envers aquells que tenien el poder perquè dominaven, esclafaven: Ja sabeu que els qui figuren com a governants de les nacions les dominen com si en fossin amos (Mc10,42). Però Pilat no coneixia aquesta actitud de Jesús i devia saber que el poble esperava un rei, Messies, que restauraria l’autoritat a Israel. A qualsevol moment podien sortir bandes que lluitessin contra les autoritats acceptades per Roma o volguessin expulsar els qui no formaven part del poble, els pagans.

Tenint en compte aquesta manera de pensar podem entendre la pregunta que Pilat fa a Jesús, com hem escoltat en l’evangeli d’avui: Ets tu el rei dels jueus? He de saber què has fet. Jesús respon: Jo sóc rei. Ens pot semblar una contradicció després que Jesús ha rebutjat ser proclamat com a tal. Però tenim una explicació clara, molt bonica, del que significa per a Jesús ser rei: Jo sóc rei. La meva missió és la de ser un testimoni de la veritat. És un significat ben diferent del que es pot entendre per la paraula rei. Jesús ha nascut i per això ha vingut al món, per ser testimoni d’un misteri que sobrepassa els nostres coneixements: la Veritat, que és Déu mateix, els seus designis a favor de la humanitat.

La vida de Jesús va ser intensa, la seva actuació era una revelació del que portava en el seu cor, els seus ensenyaments volien introduir en el misteri de l’amor de Déu que ens estima i vol la nostra plenitud com a persones. Ell va viure com “l’home per als altres” (Bonhöffer, citat per Bianchi). Podem posar-nos confiadament en mans d’aquest Jesucrist anomenat rei.

Girona, 25 de novembre de 2012.