Cicle C - Lectures

Jer 33, 14-16

Sal 24, 4-14

1 Ts 3, 12- 4,2

Lc 21, 25-28. 34-36

1ª setmana

 

Comentari de l'evangeli per:
Mn. Francesc Planella

 
 
Evangeli s/Sant Lluc

En aquell temps, deia Jesús als deixebles: «Hi haurà senyals prodigiosos en el sol, la lluna i les estrelles. A la terra, les nacions viuran amb angoixa, alarmades pel bramul de la mar i per les onades embravides. La gent defallirà de por i d'ansietat pel que succeirà arreu de la terra, perquè fins i tot els estols celestials trontollaran. Llavors veuran el Fill de l'home venint en un núvol amb gran poder i majestat. Quan tot això comenci a succeir, redreceu-vos i alceu el cap, que el vostre alliberament s'acosta.

»Vosaltres estigueu alerta: que l'excés de menjar o l'embriaguesa o les preocupacions de la vida no afeixuguin el vostre cor, perquè de cop i volta, com un llaç, us trobaríeu a sobre aquell dia, que caurà sobre tots els habitants de la terra. Vetlleu, doncs, i pregueu en tot moment perquè us pugueu escapar de tot això que ha de succeir i us pugueu presentar sense temor davant el Fill de l'home».

 

Any Litúrgic
<< Anterior

Diumenge I d'Advent


següent>>
 

Els pobles i les persones lluiten pel seu propi alliberament: treure’s del damunt tot allò que els oprimeix, els esclavitza, els esclafa. Volem ser nosaltres mateixos sense imposicions, sense el que ens pot dictar la nostra pròpia naturalesa distorsionada pel mal. Moltes vegades fem allò que no voldríem i deixem de fer el que voldríem. No acabem de trobar-nos a nosaltres mateixos, no acabem d’alliberar-nos dels entrebancs que no ens deixen ser lliures. Sant Pau en parlava d’aquesta manera: No entenc què faig, perquè no faig allò que vull, sinó allò que detesto. No faig el bé que voldria, sinó el mal que no voldria (Rm 7,15.19). L’alliberament es mou en aquest clima de lluita. Sabem que el nostre alliberament ja ha començat però no serà total fins que ens trobem amb el Crist després de lluites, guerres, opressions, persecucions. Ens ho ha dit l’evangeli del present diumenge (Lc 21,25-28.34-36): Quan tot això comenci a succeir, alceu el cap ben alt perquè molt aviat sereu alliberats, o bé, el vostre alliberament s'acosta. Caldrà estar desperts i pregar perquè ens deixem alliberar.

Alliberament.- Penso que la Bíblia narra la història d’un alliberament dut a terme per Déu a favor del seu poble,Israel.Dues fites marquen molt fortament la història d’aquest poble: l’alliberament d’Egipte i l’alliberament de la captivitat de Babilònia. Certament, l’alliberament no era total perquè, pel camí del desert, continuaven les lluites, i fora de Babilònia, el poble continuava tenint dificultats. Però Déu li feia costat perquè continuava la lluita per aconseguir la llibertat desitjada. Els profetes eren uns lluitadors a favor de la llibertat del poble i de les persones. Isaïes escrivia, amb l’ànim de fer créixer l’esperança del poble: Parleu al cor de Jerusalem i anuncieu-li que s'ha acabat la seva servitud, que li ha estat perdonada la culpa, que ha rebut del Senyor doble paga per tots els seus pecats (Is 40,2). Era l’esperança de ser alliberats de la servitud i del pecat.

Jesús també va dur a terme un tasca alliberadora. Ell mateix defineix la seva missió a la sinagoga de Natzaret. Allí li varen donar a llegir un text del profeta Isaïes, que diu: L'Esperit del Senyor reposa sobre meu. M'ha enviata portar la bona nova als pobres,a proclamar als captius la llibertata posar en llibertat els oprimits, a proclamarl'any de gràcia del Senyor. Aleshores començà dient-los: Avui es compleix aquesta escriptura que acabeu d'escoltar (Vegi’s Lc 4,16-21). Jesús allibera de les malures i del pecat, el pitjor dels mals: ofereix un any de gràcia. Jesús afirma:La veritat us farà lliures.Si el Fill us fa lliures, sereu lliures de debò (Jn 8,32.36). I Pau escrivia als cristians de Galàcia: Germans, heu estat cridats a la llibertat (Ga 5,13). Estem en el camí de l’alliberament però ens toca lluitar fins que arribi el nostre alliberament definitiu. Estem entre el “ja” i “l’encara no”. Ja comencem a ser alliberats però encara no ho som del tot. Ens cal obrir el nostre cor a l’alliberament definitiu que ens espera.

Vetllar, pregar.- En aquest entretant del món present, enmig de lluites, problemes, sofriments, som invitats a vetllar, estar desperts i pregar: Estigueu alerta pregant en tota ocasió, és a dir, vetlleu i pregueu. És una exhortació repetida al llarg dels evangelis. En la pregària a l’hort de Getsemaní, en una situació molt difícil, Jesús recomana als deixebles: Vetlleu i pregueu, per no caure en la temptació. L'esperit de l'home és prompte, però la seva carn és feble (Mt 26,41). Pau repetia als cristians de Corint:Vetlleu, manteniu-vos ferms en la fe, sigueu valents, tingueu coratge.(1Co 16,13). I exhortava els romans dient-los: Vosaltres sabeu en quin temps vivim: ja és hora que us desvetlleu (Rm 13,11). L’estar despert o vetllar va junt amb la pregària: Sigueu constants en l'oració:en les vetlles feu accions de gràcies (Col 4,2) diu sant Pau. I també: Pregueu en tota ocasió, moguts per l'Esperit, amb oracions i súpliques; en les vetlles dediqueu-vos a intercedir amb constància a favor de tot el poble sant (Ef 6,18).

L’Advent és una crida a caminar cap a llibertat plena, l’alliberament definitiu, de les nostres xacres, dels nostres mals i opressions, del pecat que ens esclavitza. Ho fem amb esperança, potser una esperança feble, vulnerable, insegura. Per això ens cal lluitar per no adormir-nos i tenir el cor obert a Déu amb la pregària, que no pot faltar mai a la nostra vida. Si no preguem no ens podrem mantenir en l’esperança de l’alliberament que ens promet l’evangeli.

Girona, 2 de desembre de 2012.