Cicle C - Lectures

Sof 3, 14-18a

Sal Is 12, 2-6

Flp 4, 4-7

Lc 3, 10-18

3ª setmana

 

Comentari de l'evangeli per:
Mn. Francesc Planella

 
 
Evangeli s/Sant Lluc

En aquell temps, la gent preguntava a Joan: «Així, doncs, què hem de fer?». Ell els responia: «Qui tingui dos vestits, que en doni un al qui no en té, i qui tingui menjar, que també el comparteixi». Entre els qui anaven a fer-se batejar hi havia fins i tot uns publicans, que li deien: «Mestre, què hem de fer?». Ell els respongué: «No exigiu més del que està establert». Igualment uns soldats li preguntaven: «I nosaltres, què hem de fer?». Els va respondre: «No feu servir la violència ni presenteu falses denúncies per treure diners de ningú, i acontenteu-vos amb la vostra soldada».

El poble vivia en l'expectació, i tots pensaven si Joan no fóra potser el Messies. Joan respongué dient a tothom: «Jo us batejo amb aigua, però ve el qui és més fort que jo, i jo no sóc digne ni de deslligar-li les corretges de les sandàlies: ell us batejarà amb l'Esperit Sant i amb foc. Ja té la pala a les mans per ventar el gra de l'era i per entrar el blat al graner; però cremarà la palla en un foc que no s'apaga». Amb aquestes i moltes altres exhortacions, Joan anunciava al poble la bona nova.

 

Any Litúrgic
<< Anterior

Diumenge III d'Advent


següent>>
 

La predicació de Joan Baptista havia arribat al cor de moltes persones, com dóna a entendre l’evangeli del present diumenge (Lc 3,10-18). Són aquelles que li pregunten: Així, doncs, què hem de fer? Estan en el camí correcte. Perquè la conversió que anuncia Joan no consisteix simplement en un canvi de sentiments: sentir l’emoció de creure, posar-se a pregar amb insistència, participar en els actes de culte que es duien a terme en el temple. La religió que es queda en el foment d’unes quantes emocions no pot ser autèntica; cal que arribi a la vida, al fer de cada dia, a la relació amb els altres, a l’acolliment dels qui ens envolten, a la capacitat de compartir, al tracte just amb els altres, a la superació de tota mena d’amenaça.

És el que Joan contestava als qui li preguntaven. No els deia que fessin com ell i s’anessin al desert. Els animava a compartir amb els qui més ho necessitaven: Qui tingui dos vestits, que en doni al qui no en té. Qui tingui menjar que el comparteixi també amb els altres. ¿Com ho prendrien els qui l’escoltaven? Sembla difícil de fer ahir i avui. ¿Qui es desprèn de vestits que li han costat diners per adquirir-los? Potser resulta més fàcil oferir aliment al qui no en té. Hem vist aquestes dies les campanyes de recollida d’aliments que s’han dut a terme. Com fruiria Joan Baptista veient aquesta actitud de compartir. És la manera de concretar el seu missatge sobre la conversió. Convertir-se és estimar, compartir, fer costat als necessitats. ¿Per què han pogut dir algunes persones que el missatge de l’evangeli sona a música celestial quan toca tant de prop la vida de cada dia?

Parlant de la catequesi, una persona afirmava que era una pèrdua de temps. En lloc de parlar de Déu, de Jesucrist, de misteris, seria molt millor que s’ensenyés els nens a estimat, a compartir, a tractar bé els altres. Semblava molt important aclarir que tal persona estava en un error i desconeixia el missatge de Jesús i els mateixos llibres de catequesi. Així es va intentar fer-ho en una reunió de pares. La catequesi ensenya el camí de compartir el que tens amb els altres. I ho fa a partir d’aquell que va viure estimant, compartint, que és Jesús. Diria que Joan el Baptista s’avança a les paraules de Jesús:Tenia fam, i em donàreu menjar; tenia set, i em donàreu beure; era foraster, i em vau acollir;anava despullat, i em vau vestir(Mt 25-35-36). És per aquest camí que la fe mostra la seva autenticitat. En la primera carta de Joan, llegim: Si algú que posseeix béns en aquest món veu el seu germà que passa necessitat i li tanca les entranyes, com pot habitar dintre d’ell l’amor de Déu?(1Jn 3,17).

Queda clar que, segons Joan Baptista, no són les paraules que mostren una conversió autèntica sinó els fets. Paraules sense fets, sense compromisos, són només paraules buides. Dir i fer. Ens trobem en el mateix centre de l’evangeli de Jesús. Parlant dels falsos profetes, que vénen vestits d’ovella, afirma: Pels seus fruits els coneixereu. Un arbre bo és el que dóna bons fruits i repeteix: Així, doncs, pels seus fruits els coneixereu (Mt 7,15.209 I ja coneixem també aquestes paraules de Jesús: No tothom qui em diu: Senyor, Senyor, entrarà al Regne del cel, sinó el qui fa la voluntat del meu Pare del cel (Mt 7,21).Invocar Déu i deixar de fer el bé, deixar d’estimar, és una incoherència.La conversió és una coherència entre paraules i fets. No és suficient dir que estimem; falta una mostra d’aquest amor. Recordem la paràbola del bon samarità: és el qui va saber compartir els seus béns amb l’home caigut en el camí. Atendre, donar companyia, pagar les despeses del qui va ser atès a l’hostal.

Vull recordar també unes paraules de la carta de sant Jaume: Germans meus, de què servirà que algú digui que té fe si no ho demostra amb les obres? Si un germà o una germana no tenen vestits i els falta l'aliment de cada dia,  i algú de vosaltres els diu: Aneu-vos-en en pau, abrigueu-vos bé i alimenteu-vos, però no els dóna allò que necessiten, de què serviran aquestes paraules? Així passa també amb la fe: si no es demostra amb les obres, la fe tota sola és morta (Jm 2,14-17). El Baptista encertava el camí. Les seves paraules tenen una gran actualitat enmig d’aquesta crisi que afecta tantes persones que no poden subsistir perquè estan faltades de tot: de vestit, d’aliment, de casa. No ens ho podem mirar amb indiferència.

Girona, 16 de desembre de 2012