Cicle C - Lectures


Is 40, 1-5. 9-11

Salm 103, 1-12

Tt 2, 11-14

Lc 3, 15-16. 21-22

propi

 
 

Evangeli s/Sant Lluc

 

En aquell temps, el poble vivia en l'expectació, i tots pensaven si Joan no fóra potser el Messies. Joan respongué dient a tothom: «Jo us batejo amb aigua, però ve el qui es més fort que jo, i jo no sóc digne ni de deslligar-li les corretges de les sandàlies: Ell us batejarà amb l'Esperit Sant i amb foc».

Tot el poble es feia batejar, i Jesús també fou batejat. Mentre pregava, el cel s'obrí, i l'Esperit Sant baixà cap a Ell en forma visible, com un colom, i una veu digué des del cel: «Tu ets el meu Fill, el meu estimat; en tu m'he complagut».

 

Comentari de l'evangeli per:
Mn. Francesc Planella

 

Any Litúrgic
<< Anterior

Baptisme del Senyor


següent>>
 

Avui acabem el cicle litúrgic de Nadal celebrant la festa del baptisme de Jesús (Lc 3,15-16.21-22). Sabent que el baptisme de Joan era destinat a concedir el perdó dels pecats després d’un sincer penediment i d’una actitud de conversió, podem preguntar-nos: ¿Com és que Jesús anés a rebre aquest baptisme? ¿És que Jesús es deixava arrossegar pel mal i feia allò que no és correcte als ulls de Déu? ¿És que Jesús necessitava convertir-se? Els primers cristians tenien molt clar que Jesús mai no havia comès cap pecat. Ho llegim en la carta als cristians hebreus: No tenim pas un gran sacerdot incapaç de compadir-se de les nostres febleses: ell, de manera semblant a nosaltres, ha estat provat en tot, encara que sensepecar (He 4,15). En el que anomenem les temptacions es presenta Jesús com la persona que no ha cedit mai a la seducció del mal. Repeteixo: ¿Com podia anar a rebre el baptisme amb l’actitud d’un pecador que es converteix, demana perdó i es proposa canviar de vida? Reflexionem-hi.

Solidaritat.- Hem escoltat en l’evangeli d’avui: Un dia que tot el poble es feia batejar, Jesús també fou batejat. No era un baptisme a part, per a ell sol, sinó un baptisme per a tothom. Jesús es posa a la fila dels qui s’han adonat que anaven errats i es proposaven canviar de vida. ¿No sent en la seva pròpia persona el que significava per als pecadors treure’s del damunt un pes que se’ls feia feixuc? ¿No se’n sentia solidari? Certament, podem qualificar l’actitud de Jesús com acte de solidaritat. Amb la seva actitud, Jesús feia costat i recolzava els qui lluitaven per un canvi de vida. I no ho feia donant-se a conèixer com una persona diferent dels qui esperaven rebre el baptisme. Als ulls de la gent passava com una persona normal que també tenia necessitat de demanar perdó. És que Jesús no era conegut com una persona excepcional sinó com un ciutadà normal.

Jesús s’encarna en un poble i viu la seva història de bé i de mal. I sap el que significa la lluita contra el mal i vèncer la seva seducció, la cara bonica amb què sovint es presenta el pecat. No es mira els altres des de fora, des de la barrera, col·locant-se per damunt de tothom. S’hi posa al bell mig assumint-ne plenament la vida. ¿Què podríem pensar d’un Jesús que s’hagués col·locat a part de les altres persones? No seria un Jesús plenament humà. No seria aquell Jesús del qual parla Joan: El qui és la Paraula s'ha fet home i ha habitat entre nosaltres (Jn 1,14). L’acció de rebre el baptisme suposa per a Jesús sentir-se plenament humà assumint el que forma part de l’existència humana, sense sucumbir al pecat. Ho podem qualificar com acte i actitud de solidaritat. I això és que qualifica tota la seva actuació.

Una nova etapa.- En el baptisme, Jesús comença una nova etapa en la seva vida. Fins aleshores vivia en un poble molt poc considerat, que molta gent menyspreava. L’evangeli de Joan explica: Felip diu a Natanael: Hem trobat aquell de qui van escriure Moisès, en els llibres de la Llei, i també els profetes: és Jesús, fill de Josep, de Natzaret. Natanael li replicà: De Natzaret en pot sortir res de bo?(Vegi’s Jn 1,44-46). No coneixien Jesús, no n’havien sentit a parlar. És que Jesús vivia a Natzaret com un ciutadà com els altres i era conegut simplement com el fill del fuster. No se’l coneixia per cap qualitat especial que sobresortís sobre els altres. Però quan, després del baptisme, torna a la sinagoga de Natzaret, la gent el troba una persona profundament canviada i no s’ho expliquen. Ens diu Mateu: La gent deia de Jesús: D'on li vénen, aquesta saviesa i aquests miracles que fa? ¿No és el fill del fuster? La seva mare, ¿no és aquella que es diu Maria? I no eren capaços d'acceptar-lo (Vegi’s Mt 13,53-57).

Escriu un pensador d’avui: “El baptisme que Jesús va rebre de mans del Baptista, va marcar el moment decisiu de tota la vida de Jesús” (J.M. Castillo). És que en el baptisme s’esdevé quelcom que difícilment podem expressar amb les nostres paraules limitades: Jesús rep la força de l’Esperit que s’apodera de la seva persona. És una experiència profunda del misteri de Déu que li manifesta: Ets el meu Fill, el meu estimat, en tu m’he complagut. El mateix escriptor afirma: “Jesús va sentir en aquell moment que, des d’aquell dia, la seva vida seria una vida per als altres. Allà va començar l’evangeli.” Jesús, solidari, viu plenament pels altres. ¿No ens fa pensar aquesta manera d’actuar de Jesús?

 Girona, 13 de gener de 2013.