Cicle C - Lectures

Gn 3, 9-15. 20

Sal 97, 1-4

Ef 1, 3-6. 11-12

Lc 1, 26-38


propi

Comentari de l'evangeli per:
Mn. Francesc Planella

 
Evangeli s/Sant Lluc
En aquell temps, Déu envià l'àngel Gabriel a un poble de Galilea anomenat Natzaret, a una noia verge, unida per acord matrimonial amb un home que es deia Josep i era descendent de David. La noia es deia Maria.

L'àngel entrà a trobar-la i li digué: «Déu te guard, plena de la gràcia. El Senyor és amb tu». Ella es va torbar en sentir aquestes paraules i pensava per què la saludava així. L'àngel li digué: «No tinguis por, Maria. Déu t'ha concedit la seva gràcia. Tindràs un fill i li posaràs el nom de Jesús. Serà gran i l'anomenaran Fill de l'Altíssim. El Senyor Déu li donarà el tron de David, el seu pare. Regnarà per sempre sobre el poble de Jacob, i el seu regnat no tindrà fi». Maria preguntà a l'àngel: «Com podrà ser això, si jo sóc verge?». L'àngel li respongué: «L'Esperit Sant vindrà sobre teu i el poder de l'Altíssim et cobrirà amb la seva ombra; per això el fruit que naixerà serà sant i l'anomenaran Fill de Déu. També Elisabet, la teva parenta, ha concebut un fill a les seves velleses; ella, que era tinguda per estèril, ja es troba al sisè mes, perquè per a Déu no hi ha res impossible». Maria va dir: «Sóc l'esclava del Senyor: que es compleixin en mi les teves paraules». I l'àngel es va retirar.
 

Any Litúrgic
<< Anterior

L'IMMACULADA CONCEPCIÓ DE MARIA


següent>>
 

Avui celebrem Maria com a dona que ha estat sempre fidel al Déu de l’amor. Una fidelitat que va tenir també els seus costos, cosa plenament comprensible en una persona humana. De qui podem afirmar una cosa semblant? Maria uneix en la seva persona dues vessants que semblen contradictòries però que manifesten l’actuació sempre sorprenent de Déu. En la petitesa i insignificança de Maria, trobem una grandesa inaudita.

Insignificança de Maria.- Estem acostumats a parlar de la grandesa de Maria i no hem parat prou atenció a la seva vida, al seu origen, al seu fer de cada dia. Per suposat que Maria no era pas una persona que sobresortís entre el seu poble per la seva rellevància social. Era una dona de poble, que moltes persones devien desconèixer. No sabem res de la seva infantesa i de les seves inquietuds espirituals. L’evangeli no se’n fa pas ressò. La seva vida restarà sempre en la penombra. ¿No creieu que si li haguessin vist alguna qualitat extraordinària, els evangelistes no n’haurien deixat rastre? La seva característica era la senzillesa, la normalitat, la insignificança. Podem pensar que Maria portava una vida semblant als qui eren anomenats anawim, els pobres de Jahvé. Eren persones que vivien en l’anonimat, que no es donaven cap importància, però confiaven en el Senyor.

Fons i tot ens estranya que en les cartes de sant Pau, Maria no hi ocupi cap lloc important. I quan en parla, diu unes paraules que ens semblen molt fredes. Quan va arribar la plenitud del temps, Déu envià el seu Fill, nascut d'una dona (Ga 4,4). S’anomena la mare de Jesús simplement com la dona de la qual neix el Fill de Déu. Per a sant Pau, el centre del missatge cristià és la persona de Jesús. I en el mateix evangeli es veu com Maria ocupa un lloc secundari perquè és Jesús el protagonista absolut. I entre la gent del poble, Maria no era tinguda en consideració.La gent s’estranyava de la saviesa de Jesús i, per desacreditar-lo, deien: ¿No és el fill del fuster? La seva mare, ¿no és aquella que es diu Maria? (Mt 13,55).D’una tal Maria no podia sortir un fill amb massa saviesa.

Grandesa de Maria.- Déu no actua segons els nostres criteris humans. En l’elecció de David com a rei, el Senyor fa saber a Samuel: El que val no és allò que l'home veu: l'home veu l'aparença, el Senyor veu el fons del cor (1Sa 16,7). Les aparences enganyen, com solem dir. La vàlua de les persones no els ve del relleu que els pot donar el poble, sinó d’allò que porten en el seu interior. I Déu veu l’interior. Maria, tan poc significant als ulls de tantes persones, era plena de riquesa en el seu interior. Déu es fixa en ella i li manifesta els seus plans. Déu es dóna a conèixer als senzills, als humils, als insignificants. Podem aplicar a Maria aquelles paraules d’una pregària de Jesús: Us enalteixo, Senyor, Pare del cel i de la terra perquè heu revelat als senzills tot això que heu amagat als savis i entesos (Mt 11,25). Déu es revela als petits, als humils, no als qui es creuen savis i entesos. Per això mateix llegim en el càntic de Maria: Déu ha mirat la petitesa de la seva serventa (Lc 1,48).

Sant Pau ho tenia també molt clar quan escrivia:  Germans, fixeu-vos qui sou els qui heu rebut la crida: no n'hi ha gaires de savis a la manera d'aquest món ni gaires d'influents o de bona família. Ben al contrari, Déu, per confondre els savis, ha escollit els qui el món té per ignorants; per confondre els forts, ha escollit els qui són febles als ulls del món.Déu ha escollit gent que no compta, els qui el món menysprea; ha escollit els qui no són res per anul·lar els qui són alguna cosa (1Co 1,26-28). Maria, dona que comptava tan poc als ulls del seu poble, va ser la persona afavorida per Déu: Plena de gràcia o dels favors de Déu. És en la petitesa i la insignificança on Déu es manifesta i porta a terme els seus plans.

Sant Lluc escenifica aquesta manifestació de Déu a Maria en el quadre de l’anunciació. La petitesa de Maria serà portadora d’un gran do de Déu: Tindràs un fill i li posaràs el nom de Jesús. El Déu dels febles fa costat a Maria i l’enalteix. No són les aparences que engrandeixen Maria sinó els favors de Déu, que transformen el cor. L’autèntica grandesa de Maria ve de la seva intimitat: és la dona forta per la fe perquè s’ha posat totalment en mans de Déu.

Girona, 8 de desembre de 2012.