Cicle C - Lectures

Is 60, 1-6

Salm 71, 2-13

Ef 3, 2-3a. 5-6

Mt 2, 1-12

propi

Comentari de l'evangeli per:
Mn. Francesc Planella


 
Evangeli s/Sant Mateu

Després que Jesús va néixer a Betlem de Judea, en temps del rei Herodes, vingueren uns savis d'Orient i, en arribar a Jerusalem, preguntaven: «On és el rei dels jueus que acaba de néixer? Hem vist sortir la seva estrella i venim a adorar-lo». Quan el rei Herodes ho va saber, es va inquietar, i amb ell tot Jerusalem. Herodes va convocar tots els grans sacerdots i els mestres de la Llei que hi havia entre el poble i els preguntava on havia de néixer el Messies. Ells li respongueren: «A Betlem de Judea. Així ho ha escrit el profeta: ‘I tu Betlem, terra de Judà, no ets de cap manera la més petita de les principals viles de Judà, perquè de tu sortirà un príncep que pasturarà Israel, el meu poble’».

Llavors Herodes cridà en secret els savis, va demanar-los el moment exacte en què se'ls havia aparegut l'estrella i els encaminà a Betlem dient-los: «Aneu i informeu-vos amb exactitud d'aquest infant; i quan l'haureu trobat, feu-m'ho saber, perquè jo també pugui anar a adorar-lo».

Després de sentir aquestes paraules del rei, es posaren en camí. Llavors l'estrella que havien vist sortir començà a avançar davant d'ells, fins que s'aturà damunt el lloc on era l'Infant. L'alegria que tingueren en veure l'estrella va ser immensa. Van entrar a la casa, veieren el Nen amb Maria, la seva mare, es prostraren a terra i el van adorar. Després van obrir les seves arquetes i li oferiren presents: or, encens i mirra. I, advertits en somnis que no anessin pas a veure Herodes, se'n tornaren al seu país per un altre camí.

 

Any Litúrgic
<< Anterior

E p i f a n i a


següent>>
 

En aquestes festes nadalenques anem contemplant el misteri d’un infant que és el Salvador, el mateix Déu que comparteix, en la persona de Jesús, la nostra vida humana. Hem escoltat sobretot els relats de Lluc sobre el Jesús infant. Si llegim l’evangeli de Mateu veurem la gran diferència entre els dos evangelistes. Lluc vesteix la narració del naixement d’un ambient de gran alegria i solemnitat: Avui us ha nascut un salvador. Una bona nova que porta una alegria per a tot el poble. Els àngels canten: Glòria a Déu i pau als homes. I els primers de saber la bona notícia són els pastors, gent senzilla del poble de Betlem, el poble jueu.

Mateu, en canvi, presenta el naixement de Jesús amb paraules tan simples que ens deixen sorpresos. Si se subratlla amb tota cura la preparació del naixement (Maria tindrà un fill; ha concebut per la força de l’Esperit Sant), no obstant el naixement es descriu d’aquesta manera: Josep va prendre a casa la seva esposa. No hi havia tingut relacions conjugals quan ella tingué el fill. I Josep li va posar el nom de Jesús (Vegi’s Mt 1,18-24). Quina simplicitat! Ens podem preguntar: per què aquestes diferències? Perquè no se’ns vol pas explicar una història sinó donar una bona nova, un evangeli.

Fixem-nos en una cosa important: Lluc diu que el naixement de Jesús, la seva salvació, es dóna a conèixer a uns pastors que representen el poble d’Israel. Mateu vol subratllar que la salvació que porta l’infant de Betlem, va destinada a tots els pobles. L’evangeli no té fronteres. I ho diu amb la narració entranyable, ben coneguda de tots nosaltres, dels mags que descobreixen Jesús i s’acosten a venerar-lo. L’evangelista deixa ben clar que la bona nova de Jesús traspassa les fronteres d’un poble que es considerava privilegiat per Déu. Els mags són uns personatges difícils d’identificar però representen els pobles que no coneixien la Bíblia ni la religió d’Israel. I buscaven el Déu que se’ls va manifestar. Manifestació que sempre estarà envoltada de misteri, i que Mateu expressa amb l’aparició d’una estrella.

Es diu que els mags venien de l’Orient. Cal tenir ben present que els pobles orientals es caracteritzaven pel seu interès a buscar la veritat, vingués d’on vingués. Escriu un pensador d’avui: “El que ha conduït els savis (els mags) fins a Jesús és una necessitat, la necessitat de conèixer l’altre, de sortir de la pròpia referència religiosa, de buscar una vegada i una altra aquesta veritat que mai no posseïm del tot”. I recorda un edicte d’un rei indi, creient budista del segle III abans de Crist que deia: “La fe dels altres ha de ser respectada...Honorant la fe dels altres es respecta la pròpia fe...Jo desitjo que les persones del meu regne coneguin les religions d’altres persones, perquè així aconseguiran una saviesa més ferma” (Enzo Bianchi). En aquesta recerca de la veritat, Déu es manifesta perquè el seu amor no té fronteres, no està enclaustrat dintre dels murs d’Israel, del seu temple o de les seves institucions.

El missatge que vol donar Mateu queda clar: Els pobles allunyats d’Israel, desconeixedors de Déu, tenen accés a aquest Misteri d’Amor que és Jesús. Tots els pobles estan cridats a participar de l’evangeli. I és així com acaba aquest evangeli de Mateu. Diu Jesús: Aneu a tots els pobles i feu-los deixebles meus, batejant-los en el nom del Pare i del Fill i de l'Esperit Sant (Mt 28,19). L’evangeli que hem escoltat (Mt 2,1-12) vol ser la narració d’uns cercadors de Déu que van conèixer el misteri de Jesús, quan se’n sentien lluny. Fixem-nos en el contrast ben remarcat per l’evangelista: Els jueus, els lletrats, els mestres, els coneixedors de la Bíblia, i el mateix Herodes, no mostren cap interès per Jesús ni prenen cap decisió per reconèixer-lo. Els mags, els cercadors de la veritat, senten la necessitat de conèixer Jesús. Mateu sofria pel seu poble que es mostrava tan fred a la presència nova de Déu enmig dels homes, l’Emmanuel. I proposava els allunyats com a model de creients. “El nen nascut a Betlem és un do de Déu per a tota la humanitat” (Bianchi). Va ser-ho ahir i continua essent-ho avui.

Molts han volgut fer veure com la fe cristiana ha estat i continua essent perjudicial per al bé de les persones. ¿No podem dir clarament que Jesús és un bé, és llibertat, amor, transformació, salvació, per a tots nosaltres? ¿Com ho vivim i com ho transmetem nosaltres?

Girona, 6 de gener de 2013