Cicle C - Lectures

Si 3, 2-6.12-14

Salm 127, 1-5

Col 3, 12-21

Lc 2, 41-52

propi

Comentari de l'evangeli per:
Mn. Francesc Planella


 
 


Evangeli s/Sant Lluc


Els pares de Jesús anaven cada any a Jerusalem amb motiu de la festa de Pasqua. Quan Ell tenia dotze anys, hi van pujar a celebrar la festa, tal com era costum. Acabats els dies de la celebració, quan se'n tornaven, el noi es quedà a Jerusalem sense que els seus pares se n'adonessin. Pensant que era a la caravana, van fer una jornada de camí abans de començar a buscar-lo entre els parents i coneguts; com que no el trobaven, van tornar a Jerusalem a buscar-lo.

Al cap de tres dies el van trobar al temple, assegut entre els mestres de la Llei, escoltant-los i fent-los preguntes. Tots els qui el sentien es meravellaven de la seva intel·ligència i de les seves respostes. En veure'l allà, els seus pares van quedar sorpresos, i la seva mare li digué: «Fill meu, per què t'has portat així amb nosaltres? El teu pare i jo et buscàvem amb ànsia». Ell els respongué: «Per què em buscàveu? No sabíeu que jo havia d'estar a casa del meu Pare?». Però ells no comprengueren aquesta resposta.

Després baixà amb ells a Natzaret i els era obedient. La seva mare conservava tot això en el seu cor. Jesús es feia gran, avançava en enteniment i tenia el favor de Déu i dels homes.

 

Any Litúrgic
<< Anterior

La Sagrada Familia


següent>>
 

Sant Lluc ens ha ofert un petit retall del que podem anomenar l’adolescència de Jesús, als seus dotze anys (Lc 2,41-52). Però no el podem considerar només des del punt de vista històric. L’evangelista vol dir-nos quelcom més perquè el que escriu, precisament, és una bona nova, un evangeli. El centre de la narració l’ocupa, com és evident, la persona de Jesús, i no ens hi podem perdre fent preguntes o cercant detalls: com és que Jesús es va quedar al temple? Com s’entén que els seus pares no ens preocupessin de si anava amb la caravana? No podem centrar-nos a preguntar quin seria el sofriment de Maria i Josep. L’escena vol alliçonar els lectors sobre la fe en Jesús. Mirem d’entrar-hi, encara que no podrem dedicar-hi el temps que el text mereix.

Família de Natzaret.- La família de Jesús era profundament religiosa i observava estrictament el que prescrivia la Llei, anomenada la Torà. La seva relació amb el temple, el centre de la fe jueva, era constant. Lluc ens ha parlat de la presentació de Jesús al temple: era el compliment del que deia la Llei de Moisès:Consagra'm tots els primogènits dels israelites; el primer que neixi, tant dels homes com dels animals, és meu (Ex 3,2). L’evangeli d’avui ens presenta el compliment, per part de Josep i Maria, d’una altra prescripció de la Llei: peregrinar al temple de Jerusalem per la festa de Pasqua, anomenada també festa dels àzims. Diu el llibre del Deuteronomi:Tres vegades l'any tots els homes aniran a presentar-se davant el Senyor, el teu Déu, en el lloc que ell haurà escollit:per la festa dels Àzims, per la festa de les Setmanes i per la festa dels Tabernacles (Dt 16,16). Ens ha dit Lluc: Els pares de Jesús anaven cada any a Jerusalem amb motiu de la festadePasqua. I quan Jesús tenia dotze anys va anar amb els seus pares a la peregrinació de la Pasqua. La família de Natzaret viuria també un clima familiar marcat profundament per la religiositat, per la fe: lectura de la Bíblia, pregària. Allí es va anar forjant la personalitat de Jesús.

La nova família de Jesús.- Però Jesús va mostrar aviat que els seus ideals sobrepassaven la família. Penso que així ho dóna a entendre sant Lluc en aquesta mena de conflicte entre Jesús i els seus pares: Per què em buscàveu? No sabíeu que jo havia d'estar a casa del meu Pare? Es podria traduir així: No sabíeu que m’he de dedicar a les coses del meu Pare? Aquesta és la vocació de Jesús, la seva missió: dedicar-se plenament a Déu, formar una família més gran que la família natural: la família dels qui el segueixen i posen Déu el centre de la seva vida. Els qui escolten la seva paraula i la posen en pràctica. Josep i Maria no ho entenen: hauran de rumiar-hi per poder assumir el que diu Jesús. Jesús era l’home de Déu, el qui vivia pendent de la voluntat del Pare. Declara: El meu aliment és ferlavoluntat del qui m'ha enviat i dur a terme la seva obra (Jn 4,34). Els qui el segueixen en aquest anhel són la seva nova família: El qui fa la voluntat del meu Pare del cel, aquest és el meu germà, la meva germana, la meva mare (Mt 12,50). El Papa Benet XVI comenta:”Maria havia dit: el teu pare i jo et buscàvem amb ànsia. Jesús la corregeix: Jo estic en el Pare. El meu pare no és Josep, sinó un altre: el mateix Déu. A Ell pertanyo i amb Ell estic” (La infància de Jesús, pàg. 128).

Cap a la maduresa.- Penso que és important una nota que escriu Lluc en acabar la narració que comentem: Jesús es feia gran, avançava en enteniment i tenia el favor de Déu i dels homes. Abans d’aquestes paraules, l’evangelista n’escriu unes de molt semblants: L'infant(es refereix a Jesús) creixia i s'enfortia, ple d'enteniment; i Déu li havia donat el seu favor (Lc 2,40). S’ha fet notar que unes paraules d’aquest mateix estil s’escriuen sobre Samuel: Entretant, el noi Samuel s'anava fent gran i creixia en bondat, tant davant el Senyor com davant els homes (1Sa 2,26). La història de Samuel es repeteix, en un nivell més alt, en la persona de Jesús. Algunes persones s’han sentit incòmodes pensant que Jesús, essent Déu, creixia no sols en edat sinó també en intel·ligència, en coneixement. Deixeu-me citar novament unes paraules de Benet XVI: “És cert que Jesús creixia en saviesa o intel·ligència. Com a home, no vivia sabent-ho tot sinó que estava arrelat en una història concreta, en un lloc, en un temps, en les diferents fases de la vida humana i, així anava aprenent de manera humana” (Llibre citat). Admirem Jesús i seguim el seu camí.

 Girona, 30 de desembre de 2012.