Cicle C - Lectures

Missa de mitjanit:
Is 9, 1-6
Salm 95, 1-13
Tt 2, 11-14
Lc 2, 1-14

Missa del dia:
Is 52, 7-10
Salm 97, 1-6
Hb 1, 1-6
Jn 1, 1-18

propi

Comentari de l'evangeli per:
Mn. Francesc Planella


 
 

Evangeli s/Sant Joan


Per aquells dies sortí un edicte de Cèsar August ordenant que es fes el cens de tot l'imperi. Aquest cens va ser anterior al que es féu quan Quirini era governador de Síria. Tothom anava a inscriure's a la seva població d'origen. També Josep va pujar de Galilea, del poble de Natzaret, a Judea, al poble de David, que es diu Betlem, perquè era de la família i descendència de David. Josep havia d'inscriure's juntament amb Maria, la seva esposa. Maria esperava un fill. Mentre eren allà, se li van complir els dies i va néixer el seu fill primogènit: ella el va faixar amb bolquers i el posà en una menjadora, perquè no havien trobat cap lloc on hostatjar-se.

A la mateixa contrada hi havia uns pastors que vivien al ras i de nit es rellevaven per guardar el seu ramat. Un àngel del Senyor se'ls va aparèixer i la glòria del Senyor els envoltà de llum. Ells es van espantar molt. Però l'Àngel els digué: «No tingueu por. Us anuncio una bona nova que portarà a tot el poble una gran alegria: avui, a la ciutat de David, us ha nascut un salvador, que és el Messies, el Senyor. Això us servirà de senyal: trobareu un infant faixat amb bolquers i posat en una menjadora». I de sobte s'uní a l'Àngel un estol dels exèrcits celestials que lloava Déu cantant: «Glòria a Déu a dalt del cel, i a la terra pau als homes que Ell estima».

 

Any Litúrgic
<< Anterior

N a d a l


següent>>
 

Aquí ens trobem, de nou, com cada any, per celebrar la festa del Nadal. És el misteri que ha estat manipulat i bloquejat per una societat superficial i consumista que, malgrat la greu crisi econòmica d’avui, no renuncia a presentar els seus productes que anomena nadalencs. Si no som capaços de superar la filosofia consumista del Nadal, ens perdem tota la seva riquesa espiritual, el gran missatge del naixement d’un infant que és Salvador, Messies, Senyor. Sembla que la fe vagi perdent força per endinsar-nos en aquest misteri gran i difícil de captar. ¿Què podem dir del naixement d’un infant, Jesús, que no és com els altres perquè en la seva personalitat trobem el misteri de Déu barrejat amb la grandesa i la feblesa humana? ¿Com és possible que un Déu, que imaginem gran, poderós, inaccessible, que està per damunt de les nostres limitacions humanes, assumeixi la vida humana com a pròpia? Molts creients no se’n saben avenir i suporten amb dificultat aquesta fe.

No podrem suprimir mai les dificultats de la fe. Però si, avui, ens acostem amb un cor senzill, net, humil, al misteri del Nadal, podrem sentir la joia de creure, de venerar en la persona de Jesús, el Déu que s’ha fet un dels nostres i comparteix la nostra existència. Només el cor pot captar la grandesa d’aquest misteri tan incomprensible però tan proper. Perquè Déu es dóna a conèixer no a aquells que es tenen per savis, entesos i sembla que puguin corregir els camins de Déu, sinó als petits, als senzills, als humils. Aquí podem recordar aquelles paraules tan boniques de Jesús: Us enalteixo, Pare, Senyor del cel i de la terra, perquè heu revelat als senzills tot això que has amagat als savis i entesos (Mt 11,25). Si som senzills i no anem amb exigències davant de Déu, el Senyor ens manifestarà tota la grandesa del misteri del Nadal.

És amb aquesta senzillesa que vull acostar-me i us convido a fer això mateix, al primer anunci sobre Jesús, a la primera bona nova, al primer evangeli: Us anuncio una bona nova que portarà a tot el poble una gran alegria: avui, a la ciutat de David, us ha nascut un salvador, que és el Messies, el Senyor (Lc 2,10-11). Segons sant Lluc, Jesús és més que un home: és anomenat Senyor, un nom reservat a Déu. I aquest misteri es manifesta als senzills, als pastors, persones no massa ben considerades en aquella època. La lògica de Déu desfà les nostres lògiques humanes. No podem enquadrar Déu en els nostres raonaments. Nadal pot ser l’oportunitat per reflexionar amb el cap i amb el cor com és el Déu en el qual creiem.

Escriu un pensador d’avui: “Imaginem un Déu fort i poderós, majestuós i omnipotent, però Ell se’ns ofereix en la fragilitat d’un infant dèbil, nascut en la més absoluta senzillesa i pobresa. El col·loquem gairebé sempre en allò que és extraordinari, prodigiós i sorprenent, però Ell se’ns fa present en allò que és quotidià, normal i ordinari. L’imaginem gran i llunyà, però Ell se’ns fa petit i proper. Aquest Déu encarnat en l’infant de Betlem no és el que nosaltres hauríem esperat. No està a l’alçada del que nosaltres hauríem imaginat. Aquest Déu ens pot decebre. Però, no és aquest Déu proper el que necessitem al nostre costat? No es manifesta en la debilitat d’aquest infant la seva veritable grandesa? El Nadal ens recorda que la presència de Déu no respon sempre a les nostres expectatives” (Pagola, El camí obert per Jesús, p.37).

Penso que sant Pau resumeix magníficament el que és el misteri del Nadal amb unes paraules, que devien ressonar en aquelles primeres comunitats cristianes: Jesucrist, que era de condició divina, no es volgué guardar gelosament la seva igualtat amb Déu, sinó que es va fer no res: prengué la condició d'esclau i es féu semblant als homes (Fl 2,6-7). És el misteri de l’acostament de Déu a la història humana, a la nostra existència, per dur a terme les grans aspiracions humanes de pau, de benestar, d’amor, d’harmonia. És el Déu amic que ens acompanya prenent la nostra condició humana. En la carta als hebreus se’ns diu: Calia que Jesús es fes en tot semblant als germans (He 2,17). I Joan ho diu amb aquestes paraules tan solemnes: La Paraula estava amb Déu i la Paraula era Déu. El qui és la Paraula s’ha fet home i ha habitat entre nosaltres (Jn 1,1.14). El nostre cor es rendeix amb joia davant un misteri tan sublim que és un Déu fet feblesa humana, fet amor que ens transforma.

Girona, 25 de desembre de 2012.