Cicle C - Lectures

Nm 6, 22-27

Salm 66, 2-8

Ga 4, 4-7

Lc 2, 16-21

 

propi

Comentari de l'evangeli per:
Mn. Francesc Planella

 
Evangeli s/Sant Lluc

En aquell temps, els pastors anaren a Bet-Lèhem i trobaren Maria i Josep, amb el Nen posat a la menjadora. En veure-ho, van contar el que els havien anunciat d'aquell Infant. Tothom qui ho sentia quedava meravellat del que deien els pastors. Maria guardava tot això en el seu cor i ho meditava. Després els pastors se'n tornaren, glorificant Déu i lloant-lo pel que havien vist i sentit: tot ho van trobar tal com els ho havien anunciat. Quan van complir-se els vuit dies i hagueren de circumcidar l'Infant, li van posar el nom de Jesús; era el nom que havia indicat l'àngel abans que el concebés la seva mare.

 

Any Litúrgic
<< Anterior

Santa Maria, Mare de Déu


següent>>
 

El text evangèlic d’avui (Lc 2,16-21) presenta aquesta figura extraordinària, que és la mare de Jesús i ens la fa veure, de nou, com la dona que pensa, rumia, reflexiona la Paraula de Déu. Sant Lluc té interès a subratllar-ho: Maria guardava aquests records en el seu cor i elsmeditava. O bé: Maria guardava tot això en el seu cor i ho meditava. Diuen els entesos que hem d’entendre-ho així: Maria s’esforçava per trobar el significat exacte del que estava vivint i de les paraules dels pastors. Meditava, rumiava, reflexionava. Penso que la intenció de sant Lluc, com comenten també els intèrprets, és presentar Maria com a model de deixeble: era la dona que sabia portar cap a la seva interioritat la Paraula de Déu per reflexionar-la a fons.

En aquells del naixement de Jesús ¿on escoltava la Paraula de Déu? ¿qui li anunciava?Podem considerar els pastors com uns predicadors que, després d’haver estat afavorits, per un missatge sobre l'infantó nascut, no poden deixar de dir el que sabien d’aquell nen. Ho hem escoltat en l’evangeli d’avui: En veure-ho, (els pastors) van contar el que els havien anunciat d'aquell infant. Eren els anunciadors d’una bona nova, d’un evangeli. Els qui els sentien devien rebre la notícia amb actituds diverses, cosa que no podem deduir del text evangèlic però que podem suposar. Lluc diu que la gent es meravellava. ¿De quina gent es tracta? Diu un autor que els pastors explicaven als pares de Jesús i a tots els habitants de Betlem la seva bona nova. Però de la gent de Betlem no coneixem cap reacció o cap decisió posant-se en moviment per veure l’infant. No n’hi ha prou de meravellar-se per ser deixeble.

Vull recordar el que diria més tard Jesús quan anunciava el Regne de Déu. Tots recordem la paràbola del sembrador. Hi ha persones que senten però no escolten. N’hi ha d’altres que escolten la paraula i l’acullen amb alegria, però a l’hora de les dificultats es fan enrera: és una alegria superficial. També hi ha persones que escolten amb gust però es deixen arrossegar per les preocupacions de la vida, per les riqueses o el passar-ho bé. Aquests no són deixebles, no edifiquen la seva vida sobre la Paraula de Déu. Crec que oients d’aquests mena els trobem en totes les èpoques. També hi eren en l’època de Jesús. També hi eren entre els qui podien sentir la Bona nova que anunciaven els pastors. Però hi ha una altra categoria d’oients de la Paraula: Els qui l’escolten amb un cor bo i generós, la retenen i amb perseverança arriben a donar fruit (Vegi’s Lc 8,11-15).

Maria pertany a aquest grup d’oients de la Paraula de Déu: l’escolta amb un cor bo i generós, la reté en la seva interioritat, és perseverant a reflexionar-la i en fa la norma de la seva vida, és a dir, dóna fruit. Maria guardava aquests records en el seu cor i els meditava. No ho va pas entendre tot de cop; necessitava anar-hi reflexionant, fer un esforç per copsar el sentit del que es deia de Jesús i del que, més tard, diria i faria el seu fill. Les primeres paraules de Jesús que recull l’evangeli de Lluc apareixen com a incomprensibles per a Maria i Josep. Recordem l’incident als seus dotze anys. El buscaven, però Jesús els diu: Per què em buscàveu? No sabíeu que jo havia d'estar a casa del meu Pare? Però ells no comprengueren aquesta resposta (Lc 2,49-50). Maria havia d’esforçar-se per anar comprenent la Paraula que li arribava del mateix Jesús i de la seva activitat pública. És la tasca de tot deixeble i d’aquesta deixebla per excel·lència que era Maria.

Marc recorda un incident ocorregut a Jesús, que mostra com Maria tenia encara les seves dificultats per entendre la persona de Jesús i el seu missatge. Jesús sobrepassa el que Maria podia entendre. Hi llegim: Quan els seus familiars sentiren dir el que passava, hi anaren per endur-se'l, perquè deien: Ha perdut el seny! I el mateix Marc assenyala: Llavors arriben la mare i els germans de Jesús i, de fora estant, envien a buscar-lo (Vegi’s Mc 3,21.31). Entre els familiars que no entenien Jesús, hi havia la seva mare. Escriu J. A. Fitzmyer: “Hem de reconèixer que, malgrat totes les seves reflexions, Maria va necessitar el seu temps per arribar a comprendre la personalitat transcendent del seu fill”. Aquest camí de la fe de Maria és molt alliçonador per a nosaltres. Estem en camí i mai no arribarem a comprendre del tot la persona de Jesús. Per això podem prendre Maria com a model.

Girona, 1 de gener de 2013