Cicle C - Lectures

Is 62, 1-5

Sal 95, 1-10

1 Co 12, 4-11

Jn 2, 1-11

2ª setmana

 

Comentari de l'evangeli per:
Mn. Francesc Planella

 
Evangeli s/Sant Joan

En aquell temps, es van celebrar unes noces a Canà de Galilea. Hi havia la mare de Jesús. També hi fou convidat Jesús, juntament amb els seus deixebles. Quan el vi s'acabava, la mare de Jesús li diu: «No tenen vi». Jesús li respon: «Dona, i jo què hi tinc a veure? Encara no ha arribat la meva hora». La seva mare diu als servidors: «Feu tot el que Ell us digui».

Hi havia allà sis piques de pedra destinades a les pràctiques de purificació usuals entre els jueus. Tenien una cabuda d'uns cent litres cada una. Els diu Jesús: «Ompliu d'aigua aquestes piques». Ells les ompliren fins dalt. Llavors els digué: «Ara traieu-ne i porteu-ne al cap de servei». Ells li'n portaren. El cap de servei tastà aquella aigua convertida en vi. Ell no sabia d'on venia, però els servidors sí que ho sabien, perquè ells mateixos l'havien treta. El cap de servei, doncs, crida el nuvi i li diu: «Tothom serveix primer els millors vins i, quan els convidats han begut molt, serveix els més ordinaris. Però tu has guardat fins ara el vi millor».

Així va començar Jesús els seus senyals prodigiosos a Canà de Galilea. Així manifestà la seva glòria, i els seus deixebles van creure en Ell. Després d'això va baixar a Cafarnaüm amb la seva mare, els seus germans i els seus deixebles, però tan sols s'hi quedaren uns quants dies.

 

Any Litúrgic
<< Anterior

Diumenge II de durant l'any


següent>>
 

L’evangeli que acabem de proclamar (Jn 2,1-12) és ben conegut de tots nosaltres: el casament celebrat a Canà de Galilea en el qual eren presents la mare de Jesús i el mateix Jesús amb els seus deixebles. Com veurem, es tracta d’un signe important que cal saber llegir amb tota atenció per poder descobrir el seu missatge. No es tracta simplement d’un casament normal en el qual s’esdevenen coses extraordinàries com la conversió de l’aigua en vi. Hi ha alguna cosa més que intentarem descobrir. L’evangelista Joan dóna un sentit simbòlic a les noces de Canà. Aquest és el seu estil que veiem al llarg del seu evangeli. Recordem, per exemple, el trobament i diàleg de Jesús amb la samaritana sobre l’aigua que significa la vida nova que dóna el mateix Jesús.

Què vol dir Joan? Fixem-nos en la importància que tenia, en l’Antic Testament, el matrimoni com a imatge o símbol de les relacions entre Déu i el poble d’Israel. Déu és l’espòs fidel; el poble és l’esposa que sovint ha estat infidel. El profeta Osees posa en boca de Déu aquestes paraules:Et prendré com a esposa per sempre, et prendré com a esposa i pagaré per tu bondat i justícia, amor i misericòrdia. Et prendré com a esposa pagant un preu de fidelitat.I es queixade la mala conducta d’Israel dient: Acuseu la vostra mare, acuseu-la, perquè ja no és la meva muller ni jo, el Senyor, sóc el seu marit (Vegi’s Os 2). El mateix Jesús compara el Regne de Déu a un banquet nupcial: Amb el Regne del cel passa com amb un rei que celebrava el casament del seu fill (Mt 2,22). Comenta un estudiós de l’evangeli de Joan: “La festa humana per excel·lència, la que expressa l’amor de l’home i de la dona, destinats a crear una profunda unió, ha servit com a imatge o símbol per expressar l’aliança (el pacte d’amor) de Déu amb el seu poble”. Jesús ha vingut a renovar l’aliança amb Déu i donar-li una nova dimensió. Amb Jesús comença una nova etapa en la relació amb Déu.

Fixem-nos també en aquest element que acompanya sempre el banquet nupcial: el vi. És considerat un element essencial per a la vida humana, junt amb el blat i l’oli. El vi és un do de Déu, que dóna goig a la vida i és signe de prosperitat. El profeta Amós, quan parla de les noces que tindran lloc en el més enllà, afirma: Les muntanyes regalaran de most, en regalimaran tots els turons. Ho dic jo, el Senyor (Am 9,13). Isaïes parla també de la vida plena amb Déu com un banquet en el qual abundarà el vi: En aquesta muntanya, el Senyor de l'univers oferirà a tots els pobles un banquet de plats gustosos i de vins selectes (Is 25,6). El mateix Jesús, en l’últim sopar, fa referència a aquest simbolisme del vi: Us asseguro que des d'ara ja no beuré d'aquest fruit de la vinya fins al dia que begui vi nou amb vosaltres en el Regne del meu Pare (Mt 26,29). És el vi de les noces o la vida plena en Déu. El vi de Jesús és superior al vi del judaisme. El cap de servei diu a Jesús:Tu has guardat fins ara el vi millor. És una nova aliança que ja comença en el món present.

Amb la persona de Jesús comença una etapa nova en la relació amb Déu. Jesús presenta una relació més profunda amb aquest Déu, considerat com l’espòs de la humanitat. La religió jueva era imperfecta i calia emprendre un camí nou, sense abandonar la ruta antiga. En les noces de Canà hi ha un element que no podem passar per alt. Diu que allí hi havia sis piques de pedra destinades a les pràctiques de purificació. Segons la mentalitat jueva, el número sis implicava la idea d’imperfecció. El número que indicava perfecció era el set. El simbolisme és important: les pràctiques jueves eren imperfectes; calia fer un pas endavant. I és el que fa Jesús transformant l’aigua de les piques en un vi nou. És el vi d’una nova aliança, d’una nova unió nupcial amb Déu.

Voldria preguntar amb tota sinceritat: ¿Com vivim les nostres relacions amb Déu? En les nostres pràctiques religioses, ¿no ens trobem pas encara en l’etapa de l’Antic Testament? ¿Som capaços de posar-nos sense prejudicis davant l’evangeli i assumir el camí nou que ens ofereix Jesús, encara que hàgim de canviar moltes coses? ¿Sentim la joia de viure la nova aliança d’amor amb Déu, que ens ofereix Jesús?

Girona, 20 de gener de 2013