Cicle C - Lectures

Ne 8, 2-4a. 5-6. 8-10

Sal 18, 8-15

1 Co 12, 12-30

Lc 1, 1-4; 4, 14-21

3ª setmana


Comentari de l'evangeli per:
Mn. Francesc Planella


 
Evangeli s/Sant Lluc

Són molts els qui han emprès la tasca d'escriure un relat dels fets que s'han acomplert entre nosaltres, valent-se del que ens van transmetre els qui des del principi en foren testimonis oculars i després esdevingueren servidors de la Paraula. Ara jo, havent-me informat minuciosament de tot des dels orígens, he decidit d'escriure-t'ho, il·lustre Teòfil, en una narració ordenada, perquè constatis la solidesa de l'ensenyament que has rebut.

En aquell temps Jesús, ple del poder de l'Esperit, se'n tornà a Galilea. La seva anomenada es va estendre per tota la regió. Ensenyava a les seves sinagogues, i tothom el lloava. I se n'anà a Natzaret, on s'havia criat. El dissabte, com tenia per costum, va entrar a la sinagoga i s'aixecà a llegir. Li donaren el volum del profeta Isaïes, el desplegà i va trobar el passatge on hi ha escrit: «L'Esperit del Senyor reposa sobre meu, perquè Ell m'ha ungit. M'ha enviat a portar la bona nova als pobres, a proclamar als captius la llibertat i als cecs el retorn de la llum, a posar en llibertat els oprimits, a proclamar l'any de gràcia del Senyor». Després plegà el volum, el retornà a l'ajudant de la sinagoga i es va asseure. Tots els qui eren a la sinagoga tenien els ulls posats en Ell. Aleshores començà dient-los: «Avui es compleix aquesta escriptura que acabeu d'escoltar».

 

Any Litúrgic
<< Anterior

Diumenge III de durant l'any


següent>>
 

L’evangeli de present diumenge presenta dues parts clarament diferenciades: el pròleg que fa Lluc al seu escrit (Lc 1,1-4) i l’anada de Jesús a la sinagoga de Natzaret (Lc 4,14-21). Vull comentar-ho ni que sigui breument.

El pròleg o introducció.- Lluc comença el seu evangeli dient que ha treballat seriosament per conèixer els fets que havien passat (s’ha d’entendre sobre la persona de Jesús). Sabia que havien aparegut molts escrits amb la finalitat de fer conèixer Jesús. Encara que ell no va ser un testimoni directe de Jesús, va voler deixar constància que l’escrit que oferia mereixia plena confiança. No havia estalviat cap esforç enla seva, diguem-ne, investigació. Éscert que no es tracta d’un treball semblant al que farien avui els historiadors. No vol oferir una narració detallada de tot el que Jesús va fer i va dir sinó una reflexió o catequesi sobre els fets que ha rebut d’aquells que varen tenir un contacte directe i personal amb Jesús i varen transmetre-ho de paraula. Fixem-nos en la seriositat del treball de l’evangelista quan diu:Havent-me informat minuciosament de tot des dels orígens, jo també he decidit escriure-ho.

Dedica el seu treball a Teòfil. És un personatge que trobem una altra vegada en el segon escrit de Lluc, els Fets dels Apòstols (Ac 1,1). Però no en sabem res més. Podria representar els creients interessats a aprofundir la fe rebuda. L’evangeli de Lluc té una finalitat molt clara: oferir una catequesi per a persones ja iniciades en el camí de la fe. Es tracta d’ajudar a créixer en la fe. Diu a Teòfil: He decidit escriure-t’hoperquè constatis la solidesa de l'ensenyament que has rebut. La fe rebuda té una solidesa, no es recolza en sentiments d’un moment ni en pures imaginacions. En la segona carta de Pere, llegim: Us vam fer conèixer la vinguda de nostre Senyor Jesucrist, no pas basant-nos en faules hàbilment teixides, sinó després d'haver contemplat la seva grandesa amb els nostres propis ulls (2Pe 1,16). És un encoratjament per a tots nosaltres, sobretot avui que la nostra fe en Jesús és qüestionada per moltes persones. I potser nosaltres mateixos trontollem, en algun moment, sacsejats pel dubte.

Anada a la sinagoga.- Lluc ens presenta Jesús com un mestre. Una tasca molt important per a ell era ensenyar. Ensenyava en el temple, en els camins, en els pobles que recorria. Però ho feia sobretot a les sinagogues, com ens ha dit l’evangeli: La seva anomenada s’estengué per totala regió i ensenyava a les sinagogues d’ells. L’anada a la sinagoga de Natzaret, el poble on s’havia criat, té una gran importància: és el començament de la seva missió. I Jesús exposa el seu programa. Ho fa a base d’un text d’Isaïes que llegeix ell mateix i pensa que el profeta descriu de manera molt fidel el que serà la seva missió. Després de la lectura, diu Jesús: Això que avui sentiu contar de mi és el compliment d’aquestes paraules de l’Escriptura. Quines són aquestes paraules?

Les rellegim: L’Esperit del Senyor reposa sobre meu, m’ha enviat per portar la Bona Nova als desvalguts, a proclamar als captius la llibertat, i els cecs el retorn a la llum, a deixar en llibertat els oprimits i a proclamar l’any de gràcia del Senyor. Com he dit, Jesús fa seves aquestes paraules que defineixen quin serà el seu programa: tindrà una atenció especial als desvalguts o desemparats, als qui estan afectats per malalties com la ceguesa, als qui estan oprimits o viuen en captivitat, i no poden fruir de la llibertat. La seva bona nova serà un alliberament de les esclavituds humanes perquè les persones puguin fruir d’una millor qualitat de vida. El Regne de Déu és rehabilitació de les persones perquè Déu és amor transformador.

Jesús durà a terme la seva missió enfortit per l’Esperit: L’Esperit del Senyor reposa sobre meu. Sant Lluc subratlla que va anar a la sinagoga ple del poder de l’Esperit. Escriu un teòleg: “A Jesús no el porta ni el deure de la religió ni l’obligació de la Llei. La religiositat de Jesús és la religiositat de l’Esperit. És una espiritualitat profunda” (J.M. Castillo). El programa de Jesús (rehabilitar les persones per l’Esperit), és també el programa dels qui ens declarem seguidors seus. ¿Ens preocupem de debò per les persones més febles i necessitades?

Girona, 27 de gener de 2013