Cicle C - Lectures

Jr 1, 4-5. 17-19

Sal 70, 1-17

1 Co 12, 31 - 13, 13

Lc 4, 21-30

4ª setmana


Comentari de l'evangeli per:
Mn. Francesc Planella


 
Evangeli s/Sant Lluc

En aquell temps, Jesús, en la sinagoga de Natzaret, començà dient-los: «Avui es compleix aquesta escriptura que acabeu d'escoltar». Tothom l'aprovava i es meravellava de les paraules plenes de gràcia que sortien de la seva boca. I deien: «¿No és el fill de Josep, aquest?». Ell els digué: «Ben segur que m'aplicareu aquella dita: ‘Metge, cura't a tu mateix!’. Tot el que hem sentit a dir que feies a Cafarnaüm, fes-ho també aquí al teu poble». I afegí: «Us asseguro que cap profeta no és ben rebut al seu poble. Més encara, us asseguro que en temps d'Elies, quan el cel es va tancar durant tres anys i sis mesos i una gran fam s'estengué per tot el país, hi havia moltes viudes a Israel, però Elies no va ser enviat a cap d'elles, sinó a una dona viuda de Sarepta de Sidó. I en temps del profeta Eliseu, també hi havia molts leprosos a Israel, però cap d'ells no fou purificat, sinó Naaman, de Síria».

En sentir això, tots els qui eren a la sinagoga es van omplir d'indignació; es van aixecar, el van empènyer fora del poble i el dugueren fins a un espadat de la muntanya sobre la qual era edificat el poble, amb la intenció d'estimbar-lo. Però Jesús va passar entremig d'ells i se'n va anar.

 

Any Litúrgic
<< Anterior

Diumenge IV de durant l'any


següent>>
 

La persona de Jesús no deixava indiferent als seus conciutadans. A la sinagoga de Natzaret els qui l’escoltaven varen passar fàcilment d’una actitud d’admiració a la de rebuig. ¿Com és possible un canvi tan radical? La psicologia humana té reaccions que es fan difícils de controlar i de comprendre. A nosaltres mateixos ens pot passar, o ens passa, que canviem ràpidament de parer o de manera de pensar. Hem vist persones que, de l’entusiasme per Jesús, han passat a la indiferència o, potser, fins i tot, al rebuig. ¿Quines raons trobem per fer uns canvis tan radicals? Penso que, en aquests casos, l’emotivitat, els sentiments, tenen un pes més fort que els raonaments. ¿No falta trobar un equilibri, una harmonia, entre sentiments i raonaments? És el camí que ens cal recórrer en el seguiments de Jesús. Als oients de Jesús els faltava ben probablement aquest equilibri.

L’admiració.- Sant Lluc subratlla l’admiració que els oients de la sinagoga de Natzaret sentien per Jesús quan els comentava la lectura del profeta Isaïes que havien escoltat. Després de la lectura venia l’homilia. L’evangelista no consigna les paraules d’aquesta homilia sinó que la resumeix amb aquestes paraules tan simples, diríem tan lacòniques: Això que avui sentir contar de mi, és el compliment d’aquestes paraules de l’Escriptura. Em sembla que Jesús devia haver fet un comentari més extens. Si no, ¿com s’explica que la gent comentés amb gust, amb admiració, unes paraules tan simples? Aquí podem suposar, doncs, una explicació més detinguda. L’evangeli ens ha dit: Tothom ho comentava estranyant-se.... En la traducció interconfessional de la Bíblia catalana, llegim: Tothom l'aprovava i es meravellava de les paraules plenes de gràcia que sortien de la seva boca. I deien: ¿No és el fill de Josep, aquest? Encara que aquest text és difícil de traduir, prenem nota d’aquesta admiració que la gent sentia per la persona de Jesús.

La gent de Natzaret coneixia Jesús com una persona normal: havia jugat amb els altres infants, s’anava fent gran, treballava en el taller de Josep. I tot d’una es manifesta com una persona excepcional que ha rebut de Déu la missió d’obrir l’any de gràcia del Senyor. Per això no s’estan de comentar: ¿No és el fill de Josep,aquest? Aquestes paraules no són fàcils d’interpretar. Poden ser un menyspreu: ¿Què ens pot ensenya aquest que és com nosaltres i no té cap títol especial, ni és cap mestre de la Llei? Però també es pot interpretar dient que la gent de Natzaret es meravellava i sentia admiració per un home, Jesús, que demostrava tenir una capacitat extraordinària per transmetre la Paraula de Déu. Però no n’hi ha prou d’escoltar la paraula de Jesús amb admiració: és un sentiment que s’ha de traduir en una acceptació plena, cosa que no va saber fer aquella gent. I del sentiment d’admiració passen al rebuig i a l’intent d’eliminar-lo.

El rebuig.- Jesús experimenta el rebuig perquè la seva paraula sincera i noble va contradir l’actitud dels seus oients. No suportem ser contradits per la veritat, ni que sigui per la mateixa Paraula de Déu que ens demana canvi de cor i de conducta. Jesús va amb la veritat. I veu molt clar que la seva paraula de profeta no és acollida. Ho recorda amb aquest proverbi: No hi ha cap profeta que sigui ben rebut al seu país natal. Jesús es declara profeta i sofrirà el mateix mal tracte dels altres profetes rebutjats i amenaçats de mort. En la primera lectura d’avui hem escoltat unes paraules que el Senyor va fer arribar a Jeremies: Et vaig consagrar i et vaig fer profeta destinat a les nacions. Vés a dir-los tot el que et manaré. No tinguis por d’ells. T’assaltaran però no et podran abatre, perquè jo et faré costat per alliberar-te. Des de bon començament, Jesús sofreix els assaltats inferits als profetes. Ja hem escoltat com acabava l’evangeli del present diumenge: Tots els qui eren a la sinagoga, indignats, el tragueren del poble i el dugueren cap a un cingle de la muntanya per estimbar-lo. Malgrat les amenaces, Jesús es va mantenir fidel.

Un teòleg d’avui escriu: “Els cristians diem coses tan admirables de Jesús que, a vegades, oblidem la seva dimensió de profeta. Jesús, el profeta de Déu, el prendrem seriosament quan el deixem penetrar en la nostra vida, acollim la seva paraula i seguim el seu estil de vida”.

Girona, 3 de febrer de 2013