Cicle C - Lectures

Is 6, 1-2a. 3-8

Sal 137, 1-8

1 Co 15, 1-11

Lc 5, 1-11

1ª setmana


Comentari de l'evangeli per:
Mn. Francesc Planella


 
Evangeli s/Sant Lluc

En una ocasió, Jesús es trobava vora el llac de Genesaret, i la gent s'apinyava al seu voltant per escoltar la paraula de Déu. Llavors veié dues barques amarrades vora l'aigua; els pescadors n'havien baixat i rentaven les xarxes. Pujà en una de les barques, que era de Simó, li demanà que l'apartés una mica de terra, s'assegué i instruïa la gent de la barca estant. Quan acabà de parlar, digué a Simó: «Tira llac endins i caleu les xarxes per pescar». Simó li respongué: «Mestre, ens hi hem escarrassat tota la nit i no hem agafat res; però, ja que tu ho dius, calaré les xarxes». Ho feren així, i van arreplegar tant i tant de peix que les xarxes se'ls esquinçaven. Llavors van fer senyal als companys de l'altra barca que vinguessin a ajudar-los. Ells hi anaren, i ompliren tant les dues barques que quasi s'enfonsaven.

Simó Pere, en veure-ho, es llançà als genolls de Jesús dient: «Aparta't de mi, Senyor, que sóc un pecador! Veient una pesca com aquella, ell i tots els qui anaven amb ell no se'n sabien avenir, i igualment passà amb Jaume i Joan, fills de Zebedeu, que eren socis de Simó. Jesús digué a Simó: «No tinguis por. D'ara endavant seràs pescador d'homes». Ells tornaren les barques a terra, ho deixaren tot i el van seguir.

 

Any Litúrgic
<< Anterior

Diumenge V de durant l'any


següent>>
 

Si ho recordeu, en l’evangeli de diumenge passat vàrem veure una reacció molt adversa contra la persona de Jesús: la gent de la sinagoga es volia desfer de la seva persona estimbant-lo en el cingle d’una muntanya. L’evangeli d’avui (Lc 5,1-11) ens presenta una reacció totalment favorable a Jesús. La seva paraula s’havia fet atraient i havia il·lusionat moltes persones, que volien escoltar-lo de nou. Diu Lluc: En una ocasió la gent s’aglomerava sobre Jesús per escoltar la Paraula de Déu. La paraula de Jesús ja no era la d’un ciutadà sense estudis, fill d’un simple artesà de Natzaret. Era una paraula de gran categoria religiosa; no procedia d’una saviesa humana sinó que venia de Déu. L’evangelista ho subratlla de manera molt clara: la gent s’apinyava per escoltar la Paraula de Déu. Jesús parlava en nom de Déu; transmetia la Paraula de Déu. Recordem la polèmica de Jesús amb els jueus: La doctrina que ensenyo no és meva, sinó del qui m'ha enviat. Si algú està disposat a fer la voluntat del qui m'ha enviat, veurà si això que jo ensenyo ve de Déu o si parlo pel meu compte (Jn 7,16-17). Jesús sentia la força de l’Esperit que l’empenyia a ensenyar, a anunciar la bona nova. No era un anunci fet només des de les sinagogues o del temple en seients d’or sinó des de la naturalesa, des dels camins, des del llac en una barca com un seient d’honor.

El valor de la paraula de Jesús, com a Paraula de Déu, es mostra en l’ordre que dóna a Simó: Tira endins i alceu les xarxes per pescar.Simó no ho veia clar: Ens hi hem escarrassat tota la nit i no hem pescat res. Però posa confiança en les paraules de Jesús: Ja que vós ho dieu calaré les xarxes. I pesquen moltíssim peix. La paraula de Jesús és Paraula de Déu, que diu i es compleix. Recordem l’ordre que donava Déu en la creació. Déu deia:Que existeixi la llum i la llum va existir. Que hi hagi un firmament i va ser així (Vegi’s Gn 1). En la carta als hebreus, llegim: La paraula de Déu és vivaieficaç. És més penetrant que una espasa de dos talls (He 4,12). Jesús dóna ordres a la manera de Déu i les seves paraules es compleixen Un funcionari diu a Jesús: Senyor, baixeu abans no es mori el meu fill! Jesús li digué: Vés, que el teu fill viu. Aquell home va creure en la paraula que Jesús li havia dit i es posà en camí. Mentre baixava a Cafarnaüm, els seus criats l'anaren a trobar i li digueren: El teu fill viu! (Jn 4,49-51).

Simó s’adona que està passant quelcom important. Allà es el mateix Déu que es manifesta. Ens trobem davant del que s’anomena en grec teofania, manifestació de Déu. I els deixebles també ho descobreixen i resten totalment sorpresos, admirats, temorosos. Escriu un autor: “Aquesta és l’actitud d’una persona quan es troba davant d’una manifestació de Déu”. Déu inspira un respecte profund quan es manifesta. Recordem només la manifestació de Déu a Moisès que escolta aquestes paraules: No t'acostis. Treu-te les sandàlies, que el lloc que trepitges és sagrat (Ex 3,5). Simó pren una actitud totalment religiosa: es llença als genolls de Jesús en actitud de pregària. La bellesa i la grandesa de Déu el fa sentir indigne, pecador: Senyor, allunyeu-vos de mi, que sóc un pecador. ¿No és una actitud de fe profunda i de noblesa religiosa? ¿Qui no recorda aquell publicà de la paràbola que havia anat a pregar i deia: Déu meu, sigueu-me propici, que sóc un pecador (Lc 18,13)? Déu ens atreu, i davant d’Ell reconeixem espontàniament les nostres limitacions, el nostre pecat. És l’actitud de Simó.

I a Simó que es confessa feble i pecador, Jesús li confia una tasca important: serà anunciador de la Paraula de Déu, com ho és el seu mestre. Li ho diu així: No tinguis por;des d’ara seràs pescador d’homes. És una imatge que pot sonar com a força estranya. Pescar és matar el peix per menjar-se’l. Comenta un estudiós de l’evangeli: “La traducció literal seria: Des d’ara agafaràs vius els homes. És a dir, els homes seran alliberats de la mort i preservats per a la vida, en el Regne” (Fitzmyer). Missió important, la de Simó! La paraula de Jesús, Paraula de Déu, li farà superar la seva feblesa. La força de la Paraula!

Una cosa semblant ens ha explicat la primera lectura. El profeta Isaïes se sent cridat per Déu a anunciar la seva Paraula, però exclama: Ai de mi, no podré parlar! Jo que sóc un home de llavis impurs. Un serafí em tocà els llavis amb una brasa i em va dir: ha desaparegut la teva culpa. I sent coratge per anunciar la Paraula de Déu. ¿Com acollim nosaltres la Paraula?

Girona, 10 de febrer de 2013