Cicle C - Lectures

He 5, 27b-32. 40b-41

Sal 29, 2-13

Ap 5, 11 - 14

Jn 21, 1-19

3ª setmana

Comentari de l'evangeli per:
Mn. Francesc Planella

 

 

 
Evangeli s/Sant Joan

En aquell temps, Jesús es va tornar a aparèixer als deixebles vora el llac de Tiberíades. L'aparició va ser d'aquesta manera: Es trobaven plegats Simó Pere, Tomàs, l'anomenat Bessó, Natanael, de Canà de Galilea, els fills de Zebedeu i dos deixebles més. Simó Pere els diu: «Me'n vaig a pescar». Els altres li diuen: «Nosaltres també venim amb tu». Sortiren, doncs, i pujaren a la barca, però aquella nit no van pescar res.

Quan va despuntar el dia, Jesús es presentà vora el llac, però els deixebles no s'adonaven que fos Ell. Llavors Jesús els digué: «Nois, no teniu res per a menjar?». Li respongueren: «No». Ell els digué: «Tireu la xarxa a la dreta de la barca i trobareu peix». Així ho van fer i ja no la podien estirar de tants peixos com hi havia. Llavors aquell deixeble que Jesús estimava diu a Pere: «És el Senyor». Així que Simó Pere va sentir que era el Senyor, es posà el vestit que s'havia tret i es llançà a l'aigua. Els altres deixebles, que només eren a uns cent metres de terra, van arribar amb la barca, arrossegant la xarxa plena de peixos.

Quan baixaren a terra, veieren pa i unes brases amb peix coent-s'hi. Jesús els diu: «Porteu peixos dels que acabeu de pescar». Simó Pere pujà a la barca i va estirar cap a terra la xarxa plena de peixos: eren cent cinquanta-tres peixos grossos. Tot i haver-hi tant de peix, la xarxa no es va esquinçar. Jesús els digué: «Veniu a menjar». Cap dels deixebles no gosava preguntar-li qui era, perquè sabien que era el Senyor. Jesús s'acostà, prengué el pa i els el donava. Igualment va fer amb el peix. Aquesta fou la tercera vegada que Jesús es va aparèixer als deixebles després de ressuscitar d'entre els morts.

Quan hagueren menjat, Jesús va preguntar a Simó Pere: «Simó, fill de Joan, m'estimes més que aquests?». Ell li respongué: «Sí, Senyor, tu saps que t'estimo». Jesús li diu: «Pastura els meus anyells». Per segona vegada li pregunta: «Simó, fill de Joan, m'estimes?». Ell li respon: «Sí, Senyor, tu saps que t'estimo». Jesús li diu: «Pastura les meves ovelles». Li pregunta Jesús per tercera vegada: «Simó, fill de Joan, m'estimes?». Pere es va entristir que Jesús li preguntés per tercera vegada si l'estimava, i li respongué: «Senyor, tu ho saps tot; ja ho saps, que t'estimo». Li diu Jesús: «Pastura les meves ovelles. T'ho ben asseguro: quan eres jove et cenyies tu mateix i anaves on volies, però a les teves velleses obriràs els braços i un altre et cenyirà per portar-te allà on no vols. Jesús va dir això per indicar amb quina mort Pere havia de glorificar Déu. Després d'aquestes paraules, Jesús va afegir: «Segueix-me».

 

Any Litúrgic
<< Anterior

Diumenge III de Pasqua


següent>>
 

L’evangeli del present diumenge (Jn 21,1-19) recorda una nova presència del Ressuscitat entre els seus deixebles. Jesús presta una atenció especial a Pere i li encarrega una missió molt important. Us invito a reflexionar-hi.

Pere era una figura rellevant entre els primers deixebles, amb les seves grans virtuts i amb les seves defallences, com coneixem. Podríem dir que Pere era una persona de grans impulsos, i de reaccions ràpides, que s’havia adherit plenament a la persona de Jesús però no acabava d’entendre’l. Al costat de grans manifestacions de fe, mostra la seva covardia, la por a dir que era deixeble de Jesús. I s’atrevia a contradir-lo. Aquesta alternativa entre la fe i la dificultat de creure mostra el que passa d’alguna manera a tota persona humana. Jesús es va envoltar de deixebles carregats de febleses. I molt bé que l’evangeli no hagi volgut amagar-los. Pere, que havia de tenir una tasca molt important en les comunitats cristianes no és pas presentat com l’home perfecte, l’ideal de persona plenament equilibrada. I les comunitats cristianes faran el seu camí malgrat que els seus dirigents arrosseguin defectes, febleses o covardies, al costat de les virtuts, de la noblesa, de la fe sincera.

Mirem Pere en els seus moments dolços d’una fe il·lusionada. Creu en la persona de Jesús i ho manifesta de manera clara. Quan Jesús pregunta als deixebles sobre la seva pròpia persona, Pere fa de portaveu del grup i manifesta: Tu ets el Messies, el Fill del Déu viu (Mc 16,16). Una manifestació ben forta, ben valenta, ben il·lusionada, ben encertada: Jesús el Fill de Déu. Després de la multiplicació dels pans i del discurs sobre el pa de vida, es va viure un moment de crisi molt forta. Molts dels deixebles que havien escoltat Jesús, ja no podien aguantar el seu llenguatge i varen decidir abandonar-lo, com escriu Joan: Des d'aquell moment, molts dels seus deixebles es van fer enrere i ja no anaven més amb ell (Jn 6,66). En aquesta situació tan crítica, Jesús se sent afectat i pregunta els seus deixebles:¿També vosaltres em voleu deixar? I aquí surt novament la fe coratjosa de Pere: Senyor, a qui aniríem? Vós teniu paraules de vida eterna, i nosaltres creiem i sabem que vós sou el Sant de Déu (Jn 6,68).

 Les deficiències de Pere són remarcables. Quan Jesús anunciava als seus deixebles que havia d’anar a Jerusalem i seria mort després de sofrir molt, però ressuscitaria, Pere no ho accepta. Ens diu Mateu: Llavors Pere es posà a renyar Jesús dient: Déu us en guardi, Senyor! A vós això no us passarà. Però Jesús es girà i digué a Pere: Vés-te'n d'aquí, Satanàs! Em vols fer caure, perquè no veus les coses com Déu, sinó com els homes (Mt 16,22-23). Pere no sabia fins on arribaven les seves forces: Diu a Jesús: jo donaré per vós la vida! Jesús li contesta: ¿Tu vols donar la vida per mi? T'ho ben asseguro: no cantarà el gall que no m'hagis negat tres vegades (Jn 13,37-38). I ve el gran daltabaix. Es compleix la paraula de Jesús i Pere el nega, no vol reconèixer que anava amb Ell. Tres negacions que marquen fortament la seva persona. ¿Hauria passat en va la seva vida seguint el seu mestre? I es posa a plorar.

Però aquest és el que vol Jesús, el ressuscitat, com guia de la seva comunitat. ¿Com podia guiar una comunitat un home com Pere que s’havia negat a reconèixer que era deixeble de Jesús? Calia una rehabilitació. I Jesús la hi ofereix. I li proposa una mena d’examen: ¿Com se sent d’amor envers Ell? Simó, fill de Joan, ¿m’estimes? Tres vegades es repeteix la pregunta, cosa que entristeix a Pere. ¿Recordaria la seva triple negació? Era l’hora de manifestar el seu penediment pel seu gran error, pel seu pecat. I ho manifesta clarament: Senyor, vós ho sabeu tot, ja ho sabeu que us estimo. El deixeble es reafirma en la seva opció per Jesús: l’estima, s’adhereix plenament a la seva persona, fa seu l’estil de vida de Jesús. D’acord amb aquesta disponibilitat, amb aquest amor, Jesús li encarrega una tasca de gran relleu: pasturar les seves ovelles. Li ho diu tres vegades per subratllar-ne la importància, com era costum en el Pròxim Orient. Pere tindrà la mateix tasca de Jesús: serà pastor i, com Jesús, haurà d’estar disposat a donar la seva vida per les ovelles. Només estimant es pot ser guia d’una comunitat. Pere no haurà de recolzar-se en cap mena de força sinó en el poder – feblesa de l’amor.

Girona, 14 d’abril de 2013.