Cicle C - Lectures

Dt 26, 4-10

Sal 90, 1-15

Rm 10, 8-13

Lc 4, 1-13

1ª setmana de quaresma


Comentari de l'evangeli per:
Mn. Francesc Planella


 
Evangeli s/Sant Lluc

En aquell temps, Jesús, ple de l'Esperit Sant, se'n tornà del Jordà. L'Esperit el va conduir pel desert durant quaranta dies, i era temptat pel diable. Aquells dies no va menjar res, i a la fi tenia fam. El diable li digué: «Si ets Fill de Déu, digues a aquesta pedra que es torni pa». Però Jesús li va respondre: «L'Escriptura diu: ‘L'home no viu només de pa’».

Després el diable se l'endugué enlaire, li va mostrar en un instant tots els reialmes del món i li digué: «Et donaré tota l'autoritat i la glòria d'aquests reialmes: me l'han confiada a mi, i jo la dono a qui vull. Adora'm i tot serà teu». Jesús li respongué: «Diu l'Escriptura: ‘Adora el Senyor, el teu Déu, dóna culte a ell tot sol’».

Després el conduí a Jerusalem, el va posar dalt de tot del temple i li digué: «Si ets Fill de Déu, tira't daltabaix. Diu l'Escriptura: ‘Donarà ordre als seus àngels de guardar-te’. I encara: ‘Et duran a les palmes de les mans perquè els teus peus no ensopeguin amb les pedres’». Jesús li contestà: «Diu l'Escriptura: ‘No temptis el Senyor, el teu Déu’». Un cop el diable hagué esgotat tota mena de temptacions, s'allunyà d'ell fins al moment oportú.

 

Any Litúrgic
<< Anterior

Diumenge I de Quaresma


següent>>
 

Cada any, el primer diumenge de Quaresma escoltem la narració de les temptacions de Jesús al desert. Avui hem escoltat la que ens ofereix l’evangelista Lluc (4,1-13). ¿Què signifiquen aquestes temptacions? ¿És que podem imaginar un Jesús temptat de fer el mal? ¿És que Jesús sentia l’atracció per aquest mal que tantes vegades es disfressa sota la capa de bé? Se’ns fa difícil d’imaginar-ho. Pot semblar un error pensar que Jesús també va sofrir el risc o la temptació d’apartar-se del seu camí o posar-se d’esquena a Déu. Un pensador d’avui escriu: “Els cristians de la primera generació ben aviat s’interessen per les temptacions de Jesús. No volien oblidar el tipus de conflictes i de lluites que va haver de superar per mantenir-se fidel a Déu”. Un intèrpret del Nou Testament afirma: “La base real en la vida de Jesús és el fet mateix de la temptació o de la prova que va haver d’afrontar”.

Si recorrem als escrits del Nou Testament, trobem afirmacions ben clares en aquest sentit. La carta als hebreus diu: No tenim pas un gran sacerdot incapaç de compadir-se de les nostres febleses: ell,º de manera semblant a nosaltres, ha estat provat en tot, encara que sense pecar (He 4,15. Són unes paraules ben conegudes. Jesús va passar proves, problemes, dificultats, que podien allunyar-lo de Déu. Tot això ve escenificat en la narració de les temptacions de Jesús al desert. Podríem dir que les temptacions del desert són la síntesi d’una vida en lluita que supera el mal i es manté fidel. Com escriu un altre pensador d’avui, podem dir que els evangelistes ens presenten les temptacions de Jesús en una narració “simbòlica”. “Aquestes temptacions no varen ser cosa dels dies del desertsinó que varen acompanyar Jesús fins a la seva mort”. Mirem breument les escenes que ens explica sant Lluc.

Convertir la pedra en pa.- Jesús s’enfronta amb el repte de fer servir els seus poders buscant el seu propi bé, cosa que no tenia res a veure amb la seva missió. Jesús no obra miracles en benefici propi. Ell està al servei dels altres. No se centra en si mateix. Viu de la Paraula de Déu en la qual es recolza per sortir del risc de l’egocentrisme, de viure per a si mateix, usant els seus poders extraordinaris. Digues a aquesta pedra que s torni pa. Jesús respon amb unes paraules de la Bíblia:L'home no viu només de pa(Dt 8,3). Aquí tenim una referència al poble d’Israel que, en ple desert, sospirava per les olles de carn i pa que menjaven a Egipte. Volien un aliment que no entrava en els plans de Déu. El poble va cedir als seus desigs sense tenir en compte el que Déu havia planejat per a ells. Va sucumbir a la temptació i va haver de reconèixer la seva falta de fe en Déu. Jesús rebutja la temptació i es manté fidel a Déu, no en aquesta ocasió sinó en tota la seva vida.

Adora el Senyor.- Jesús s’enfronta amb un altre repte: acceptar el domini sobre tots els regnes del món que li ofereix algú que no és el seu Déu. Comportar-se com a amo i senyor, dominant les persones. El risc de la temptació consistia a reconèixer com a amo i senyor algú que no era Déu, el seu Pare. Diu el diable: Et puc donar el poder i la glòria d’aquests reialmes adora’m i tot serà teu. El poder i la glòria no són pas déus que mereixin l’adoració, encara que hagin atret tantes persones al llarg de la història. Jesús no cedeix a aquest afany de domini o de poder que corromp moltes persones. La resposta de Jesús és clara: Reverencia el Senyor, el teu Déu, adora'l a ell sol (Dt 6,13). Tenim aquí també una referència al pas pel desert. Moisès deia al poble que no es deixessin enlluernar per déus estanys i no posessin la seva confiança en poders estrangers. Jesús rebutja la temptació de retre homenatge a algú altre que no sigui Déu, el seu Pare. Va viure totalment per Déu i servint els altres, no dominant-los.

Tira’t daltabaix.- Jesús supera un altre repte que consistia a usar els seus poders per a manifestar-se amb tota ostentació davant dels seus contemporanis. Així donaria resposta a allò que esperava molta gent: el que havia de ser un veritable líder del poble. Era freqüent que els qui es tenien per profetes s’atribuïssin poders extraordinaris. Des d’un lloc alt del temple es diu a Jesús: Tira’t daltabaix. La resposta de Jesús és una cita del Deuteronomi: No poseu a prova el Senyor, el vostre Déu (Dt 6,16). És la resposta de Moisès al poble que s’havia revelat contra el Senyor exigint aigua. Equivalia a posar a prova Déu. Jesús no demana a Déu cap intervenció prodigiosa per donar crèdit a la seva missió, sinó que li és fidel tota la vida.

Girona, 17 de febrer de 2013