Cicle C - Lectures

Gn 15, 5-12. 17-18

Sal 26, 1-14

Flp 3, 17 - 4, 1

Lc 9, 28b-36

2ª setmana de quaresma


Comentari de l'evangeli per:
Mn. Francesc Planella


 
Evangeli s/Sant Lluc

En aquell temps, Jesús va prendre amb Ell Pere, Joan i Jaume i pujà a la muntanya a pregar. Mentre pregava, l'aspecte de la seva cara va canviar i el seu vestit es tornà d'una blancor esclatant. Llavors dos homes es posaren a conversar amb ell. Eren Moisès i Elies, que es van aparèixer gloriosos i parlaven de la partença de Jesús, que s'havia d'acomplir a Jerusalem.

A Pere i els seus companys, la son els vencia, però es van desvetllar i van veure la glòria de Jesús i els dos homes que eren amb ell. Quan aquests ja se separaven de Jesús, Pere li digué: «Mestre, és bo que estiguem aquí dalt. Hi farem tres cabanes: una per a tu, una per a Moisès i una altra per a Elies». No sabia què deia. Encara ell parlava així, quan es formà un núvol que els anà cobrint. Ells s'esglaiaren, en veure que entraven dins el núvol. Llavors va sortir del núvol una veu que deia: «Aquest és el meu Fill, el meu elegit; escolteu-lo». Així que s'hagué sentit la veu, Jesús es quedà tot sol. Ells guardaren el secret, i aquells dies no explicaren a ningú res del que havien vist.

 

Any Litúrgic
<< Anterior

Diumenge II de Quaresma


següent>>
 

La nostra fe és fràgil, vulnerable. Sofrim quan ens trobem amb persones que la posen en qüestió i ens sentim sacsejats i amenaçats; trontollem. Potser molts de nosaltres hem pogut escoltar, en la nostra pròpia família, paraules com aquestes: la fe pertany a una altra època, i es recolza en la ignorància, en la falta de cultura. Aquestes paraules ens pertorben, ens fan mal i preferim passar desapercebuts perquè ens sentim acomplexats. El papa Benet XVI ha escrit: Ens hem fet una imatge de la realitat que exclou la transparència de la realitat de Déu. Només es té per real allò que es pot provar experimentalment. Però Déu no es deixa sotmetre a l’experiment. Déu no pot traslluir (en aquesta societat). I així no es pot acceptar l’exigència que ens fa: creure que hi ha un Déu i viure d’acord amb aquesta fe sembla totalment absurd.A més, sentim altres veus que relativitzen tant la fe cristiana que ja no sabem on recolzar-nos. L’existència d’altres religions no cristianes ens semblen perjudicials per a les nostres pròpies creences. Voldríem un lloc de referència prou clar que foragités els nostres dubtes. La fe mai no estarà lliure de foscors, de dubtes i d’interrogants. Però, els cristians tenim aquest punt de referència, que és la mateixa persona de Jesús.

L’evangeli del present diumenge (Lc 9,28-36) ens presenta precisament Jesús com el centre de les mirades cristianes, en aquesta escena tan coneguda i no fàcil d’interpretar que és la seva transfiguració. Un estudiós del Nou Testament subratlla molt clarament: El nucli de l’esdeveniment de la transfiguració és una presentació de la personalitat de Jesús. Cosa que queda més clara amb el manament d’escoltar Jesús i només a Ell, en la seva condició de Fill i Elegit de Déu. Ho hem escoltat en l’evangeli: Del núvol estant una veu digué:Aquest és el meu Fill, el meu elegit; escolteu-lo. Jesús ofereix totes les garanties d’autenticitat, de veritat. Per això és el nostre punt de referència obligat. I podem estar segurs de no equivocar-nos. El papa també escriu: Creu i deixa que la fe et guiï.

 Mirem amb una mica més d’atenció aquest Jesús de la transfiguració. No és una persona qualsevol. Viu amb intensitat en el món de Déu, ve de Déu. Sant Lluc té interès a subratllar que Jesús va pujar a la muntanya a pregar. La muntanya, com sabem, era considerada el lloc de la manifestació de Déu. Moisès es troba amb Déu a la muntanya. El profeta Elies puja a l’Horeb i troba Déu. Allí es respira l’aire diví del Déu que s’acosta. Jesús anava sovint a la muntanya per al seu trobament amb Déu en la pregària. L’evangelista recorda amb insistència la pregària de Jesús. Aquí també puja a la muntanya i prega i s’esdevé allò que es fa difícil d’explicar: Mentre pregava es trasmudà l’aspecte de la seva cara i el seu vestit es tornà blanc. El misteri de Déu, que sobrepassa el que puguem imaginar, es fa present molt especialment en la persona de Jesús. Es diu amb aquestes paraules: La cara de Jesús va canviar i el seu vestit es tornà blanc. És el món del més enllà, la vida de Déu.

En l’escena apareixen dos personatges: Moisès i Elies. Eren dos personatges importants en l’Antic Testament. No pot deixar d’haver-hi una relació. Jesús no està deslligat de l’Antic Testament sinó que s’hi troba unit. Jesús seria el profeta que anunciava Moisès: El Senyor, el teu Déu, farà que enmig teu, entre els teus germans, s'aixequi un profeta com jo. Escolteu-lo (Dt 18,15). Cal escoltar el profeta que ha sorgit molt més gran que Moisès: Jesús. Ara la referència única per als creients és la persona de Jesús. Fa notar un autor que els dos personatges de l’Antic Testament desapareixen de l’escena i ja no es parla sinó d’escoltar Jesús. No ho oblidem: Jesús és el centre. La referència al núvol també resulta important: Es va formar un núvol. És una referència a la presència de Déu, com constatem en el llibre de l’Èxode: El Senyor caminava al davant d'ells, de dia en una columna de núvol (Ex 13,21). En la persona de Jesús, Déu acosta el seu misteri. Jesús és presència de Déu.

 Quan el nostre cor s’enfosqueixi perquè hem perdut el camí i sentim tantes veus que ja no sabem a què ens hem d’atendre, escoltem Jesús que ens porta l’autèntica paraula de Déuque ens guia per camins segurs, com preguem en un salm: Em guia per caminssegurs, per amor del seu nom (Sl 23,3). Podem dir: Sabem de qui ens hem fiat i hi podem confiar: Jesús.

Girona, 24 de febrer de 2013