Cicle C - Lectures

Ex 3,1-8a. 13-15

Sal 102, 1-11

1Cor 10, 1-6. 10-12

Lc 13, 1-9

3ª setmana

 

Comentari de l'evangeli per:
Mn. Francesc Planella

 
Evangeli s/Sant Lluc

En aquell temps, alguns dels presents explicaren a Jesús el cas d'uns galileus, com Pilat havia barrejat la sang d'ells amb la dels sacrificis que oferien. Jesús els respongué: «¿Us penseu que aquells galileus van morir així perquè eren més pecadors que tots els altres galileus? Us asseguro que no: i si no us convertiu, tots acabareu igual. I aquelles divuit persones que van morir a Siloè quan la torre els va caure al damunt, ¿us penseu que eren més culpables que tots els altres habitants de Jerusalem? Us asseguro que no: i si no us convertiu, tots acabareu de la mateixa manera».

I els digué aquesta paràbola: «Un home tenia una figuera plantada a la seva vinya. Va anar a buscar-hi fruit i no n'hi trobà. Llavors digué al qui li menava la vinya: ‘Mira, fa tres anys que vinc a buscar fruit en aquesta figuera i no n'hi trobo. Talla-la. Per què ha d'ocupar la terra inútilment?’. Ell li respongué: ‘Senyor, deixa-la encara aquest any. La cavaré tot al voltant i hi tiraré fems, a veure si dóna fruit d'ara endavant. Si no, fes-la tallar’».

 

Any Litúrgic
<< Anterior

Diumenge III de Quaresma


següent>>
 

A l’evangeli apareixen afirmacions que semblen contradictòries. Em sembla que és el que passa amb l’evangeli del present diumenge (Lc 13,1-9). Lluc ens explica un fet que és difícil de constatar històricament. Amb motiu de la festa de Pasqua, per evitar aldarulls que sovint es produïen i posar ordre, Pilat dóna ordres que causen la mort d’uns quants galileus. I el que resultava escandalós per a la mentalitat religiosa de l’època, era que la sang dels morts es barregés amb la sang de les víctimes que s’oferien a Déu. H’hi parlen a Jesús, esperant segurament una condemna dura d’aquesta actuació de Pilat. Però Jesús va per un altre camí i contradiu la mentalitat d’aquella època: es pensava que aquesta mort es devia a pecats comesos, era un càstig de Déu. Jesús s’hi oposa dient: ¿Us penseu que aquells galileus van morir així perquè eren més pecadors que tots els altres galileus? Us asseguro que no.El pecat no és la causa d’aquesta mort violenta. I després afegeix: Si no us convertiu, tots acabareu igual. Això sona com una amenaça: si no canvieu de vida, acabareu malament, com aquells galileus. ¿Jesús diria que el nostre pecat ens portaria a un càstig, a una mort violenta?

Jesús es refereix també a la mort que varen sofrir divuit homes quan els va caure a sobre la torre de Siloè. Això no va pas passar perquè aquelles persones eren més culpables que els altres habitants de Jerusalem. La mort no era pas fruit d’un càstig de Déu. Comenta Jesús: Us penseu que aquelles persones eren més culpables que els altres habitants de Jerusalem? Us asseguro que no. Repeteixo: el qui sofria una mort violenta és que havia pecat greument, segons aquella mentalitat religiosa que associava la mort violenta a una conducta dolenta greu. Jesús ho desmenteix de nou. Però, com en el cas anterior, afegeix unes paraules que poden semblar contradictòries: Si no us convertiu tots acabareu igual. ¿La nostra mala conducta ens portarà a una mort estranya, imprevista, com a càstig?

¿Què hem de dir d’aquesta suposada contradicció? Fixem-nos en la crida urgent que fa Jesús a la conversió, al canvi de vida, perquè tots tenim la condició de pecadors, tenim coses per refer a la nostra vida. Si no canviem allò que va contra l’evangeli, o la paraula de Déu, la nostra vida no tindrà un futur net, clar. Només trobarem sentit al viure si ens ajustem a la paraula de Déu. Altrament, no sabem quin serà el nostre destí. I si la mort ens troba vivint de manera incoherent, ¿no serà un fracàs per a nosaltres? El que cal és edificar la nostra casa sobre un fonament ferm, com ens diu Jesús al final del sermó de la muntanya: Tothom qui escolta aquestes meves paraules i les compleix, s'assembla a un home assenyat que va construir la seva casa sobre roca.  Va caure la pluja, van arribar les torrentades, bufaren els vents i envestiren contra aquella casa, però no es va ensorrar, perquè estava fonamentada sobre roca.  En canvi, tothom qui escolta aquestes meves paraules i no les compleix, s'assembla a un home sense seny que va construir la seva casa damunt de sorra. Va caure la pluja, van arribar les torrentades, bufaren els vents i envestiren contra aquella casa, i la casa es va ensorrar: la seva ruïna fou completa (Mt 7,24-27).

 Jesús crida a la conversió, al canvi de vida, a l’ajustament de la nostra vida als criteris de l’evangeli. Si no és així la nostra vida serà estèril, com la figuera de què ens ha parlat l’evangeli. Escriu un pensador: “El risc més greu que amenaça a tothom és acabar vivint una vida estèril. Sense adonar-nos-en, anem reduint la vida a allò que ens sembla important: guanyar diners, no tenir problemes, passar-ho bé. Passats uns quants anys ens podem trobar vivint sense cap altre horitzó ni projecte. A poc a poc anem substituint els valors que podrien animar la nostra vida per petits interessos que ens ajuden a anar tirant” (Pagola). Ens desviem d’allò que és essencial: l’amor, la generositat, la fe, la confiança plena en Déu...I allò que és efímer, insubstancial, secundari, fàcilment ho convertim en imprescindible, necessari. Així la nostra vida no pot tenir sentit i, sense adonar-nos-en, vivim en la insatisfacció. Cal un retorn. És aquí on troba sentit la crida de Jesús a la conversió. Aquesta paraula resumeix tota la predicació de Jesús. S'ha complert el temps i el Regne de Déu és a prop. Convertiu-vos i creieu en la bona nova (Mc 1,15). Convertir-se, creure, donar fruit, no és només una pauta per a la Quaresma sinó per a tot el camí del seguiment de Jesús.

Girona, 3 de març de 2013